El molletà acusat d'agredir un mosso durant el Consell de Ministres a Barcelona nega els fets tot i ser identificat per un agent
Brian Bartés, condemnat per fets similars al Camp Nou, s'enfronta a 6 anys de presó
Brian Bartés, acusat d'agredir un mosso durant els aldarulls contra el Consell de Ministres a Barcelona del 2018, ha negat els fets aquest dijous al judici tot i haver estat identificat per l'agent que va ser agredit. Condemnat -fa un parell de mesos- a un any i mig de presó per donar una puntada de peu a un agent durant les protestes del Tsunami Democràtic al Camp Nou, ha dit al tribunal que va acudir a la mobilització de Via Laietana d'aquell dia, però que només va seure una estona a terra i que va marxar sense agredir ningú.
L'agent agredit, per contra, s'ha ratificat en què Bartés es va dirigir a la línia policial, que el va colpejar a l'escut amb les dues mans i que va intentar prendre-li. La fiscalia demana 6 anys de presó.
Bartés està acusat d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat, d'un de desordres públics i d'un de maltractament d'obra, pel seu comportament a les protestes que es van produir a Via Laietana el 18 de desembre de 2018 en contra de la celebració del Consell de Ministres a Barcelona.
Segons l'escrit de qualificació de la fiscalia, aquella tarda el molletà va acudir a la manifestació que s'havia convocat a Via Laietana amb "ànim de pertorbar la pau pública". La mobilització, que un dels agents que ha declarat com a testimoni ha xifrat en 500 persones, pretenia baixar tot el carrer i seguir fins a la Llotja de Barcelona, on se celebrava el Consell de Ministres, però els Mossos d'Esquadra van establir un cordó policial al tram baix del carrer, arribant al passeig marítim, i van col·locar unes tanques per impedir el pas de la columna i protegir-se dels manifestants.
La versió de l'agent agredit
L'agent dels Mossos que va ser agredit, que ha estat el primer a declarar, ha corroborat aquest relat davant del tribunal i ha afegit que l'acusat es va unir a la manifestació amb un grup més reduït, d'unes 50 persones, que van avançar fins a la línia policial, van treure les tanques, es van enfrontar als policies i van llençar diversos objectes com ampolles i vidres.
A l'hora de concretar la participació de Bartés, ha dit que l'activista va aprofitar que les tanques ja no hi eren, es va apropar a ell, el va colpejar a l'escut amb les dues mans, li va llençar puntades que no el van tocar i va intentar prendre-li l'escut. L'agent ha afegit que l'escut li va rebotar a la cara i que, tot i que això el va tenir adolorit durant una setmana, no va necessitar cap atenció mèdica ni va deixar de treballar.
Un vídeo per identificar-lo
Respecte a la identificació, el mosso ha declarat que el va veure bé perquè abans d'agredir-lo va estar-se "una mitja hora" davant d'ell, i perquè tot i que portava la cara tapada, a estones es treia la tela amb què l'ocultava.
Segons l'agent, el cordó policial va repel·lir l'atac de Bartés i altres companys seus que van marxar del lloc. De fet, Bartés no va ser detingut fins al febrer de 2020. Va ser arran d'uns vídeos que la policia va obtenir el gener del 2019, un mes després dels fets, quan l'agent agredit va reconèixer Brian Bartés com l'autor de l'agressió en uns fotogrames extrets d'aquestes filmacions.
La identificació no es va basar només en això, sinó que un peritatge dels Mossos, que avui han ratificat els seus autors davant del tribunal, va analitzar el vídeo on es veu a la persona que agredeix l'agent i el va comparar amb la fesomia de Bartés, obtenint com a resultat una correspondència de nivell 4, la puntuació màxima que es pot donar en aquests peritatges i que indica una total certesa que la persona analitzada és la que apareix a les imatges.
La versió del Brian
Abans de la declaració de Bartés, una amiga seva ha declarat que aquell dia van baixar a Barcelona des de Mollet del Vallès amb la idea de participar a "l'aturada de país" que s'havia convocat, que van anar a la Via Laietana, que van seure una estona a terra i que després van marxar. Segons ella, el Brian no va agredir ningú.
Una versió que ell ha mantingut en el seu torn de declaració -ha estat l'últim a fer-ho-, en què només ha respost a la seva advocada, Norma Pedemonte, vinculada a Alerta Solidària i que ja ha defensat altres activistes en procediments similars.
"Es notava que la gent estava enfadada. Però no va passar res greu. Només va ser una manifestació pacífica", ha manifestat abans de repetir que només va fer acte de presència, va seure una estona a terra i va marxar.
Informes finals
Als informes finals, la fiscalia ha mantingut la seva acusació inicial: quatre anys de presó per un delicte de desordres públics, dos anys de presó per atemptat contra l'autoritat i un mes més per maltractament d'obra.
La defensa, per la seva banda, ha argumentat en primer lloc que el Brian no va agredir ningú. Ha afegit que en tot cas, si el tribunal considera que va ser ell l'autor de l'agressió, s'hauria de tenir en compte "la ínfima entitat" dels fets, recordant que l'agent no va necessitar atenció mèdica. I ha mirat de desarmar l'acusació de desordres públics al·legant que en aquella manifestació es va viure un "clima tranquil" i que no hi va haver llançament d'objectes.
Segons la defensa, diversos dels vídeos i fotogrames que s'han fet servir per a la identificació de Bartés haurien de ser invalidats com a prova perquè, al seu parer, no s'ha respectat la cadena de custòdia.