Llums i ombres de 18 anys amb la vara de l'Alcaldia

El llegat de la trajectòria de Monràs com a cap del Consistori molletà

Política

Josep Monràs va ser investit alcalde el 10 de gener de 2004, després que uns dies abans la seva antecessora, Montserrat Tura –amb qui posteriorment trencaria relacions– entrés a formar part del Govern de la Generalitat.

Nascut el 1960 a Mollet, Monràs porta mitja vida dedicat a la política. Dels seus 62 anys, 31 han estat amb càrrec a l'Ajuntament, entre altres organismes com la Diputació de Barcelona. Llicenciat en psicologia, casat i amb dos fills, entre 1978 i 1984 va ser professor d'Educació Física en els col·legis Nicolás Longarón i l'Acadèmia Mollet. Després, fins al 1992, va treballar a l'Escola Sant Gervasi, on va ser cap d'esports i psicòleg. El 1991 va entrar a l'Ajuntament de Mollet com a regidor i s'hi va mantenir fins al 2004 com a titular de les carteres d'Esports, Comerç, Ocupació, Economia i Hisenda.

Quatre cites amb les urnes

En la seva carrera a l'Alcaldia, Monràs s'ha presentat com a candidat en quatre cites electorals. Tot i començar millorant els resultats de l'últim mandat de Montserrat Tura, amb un 48% dels vots i una clara majoria absoluta amb 15 dels 25 regidors, la tendència va anar a la baixa en els següents enfrontaments amb les urnes. El 2011, la davallada es materialitzava en un 35% dels vots i 12 regidors, un govern en minoria inicial que van reconduir amb l'acord de govern amb CiU, soci preferent del PSC de Monràs, qui en els 18 anys a l'Alcaldia ha estat incapaç d'arribar a un acord estable amb cap partit d'esquerres, fins al seu últim mandat, el 2019, amb Podem.

El 2015 es va produir la desfeta socialista i una amenaça real per a la continuïtat de Monràs a l'Alcaldia. El PSC només sumava el 26% dels vots i 7 regidors, empatats a 7 amb Canviem Mollet. El miratge d'un govern alternatiu de les esquerres i CiU, però, es desfeia i Monràs tornava a trobar una crossa en Convergència, amb qui signava l'anomenat "pacte de governabilitat". No obstant això, la bel·ligerància de l'alcalde molletà davant la consulta de l'1-O van fer que l'acord es trenqués el 2017. Finalment, la darrera cita amb els electors el 2019 rescabalava part dels suports perduts i el PSC assolia el 35% dels vots i 10 regidors en un govern que va reforçar amb Podem.

El llegat de dues dècades

Els 18 anys de Monràs a l'Alcaldia deixen a la ciutat nous equipaments i espais, alguns d'ells ja projectats per la seva predecessora. El nou hospital, el parc de les Pruneres, la nova comissaria de la Policia Local, el Lledoner, i el Mercat Vell són alguns dels exemples d'instal·lacions estrenades aquests darrers mandats.

Amb dues crisis a les seves espatlles, la de la bombolla immobiliària el 2008 i la de la Covid, Monràs ha presumit de donar prioritat a la despesa social. "Més enllà de les obres, em sento orgullós d'haver ajudat les persones", diu Monràs. El desenvolupament del barri de la Vinyota, amb habitatge de protecció, és un altre punt que es marca Monràs, tot i els maldecaps provocats per la sentència que ha obligat l'Ajuntament a indemnitzar amb xifres milionàries els expropietaris dels terrenys i que ha fet passar per dificultats les finances municipals. Precisament, la gestió de les arques municipals i l'economia molletana també han estat focus de crítiques pel que s'ha considerat una falta de model econòmic, que proporcioni una empenta decidida al comerç i la indústria de la ciutat.
En l'era Monràs, Mollet ha rebut nombrosos premis i reconeixements en àmbits com els serveis socials i el medi ambient, uns honors que refermen el tan repetit per l'alcalde "orgull de Mollet", per a altres, però, una "política d'aparador" buida de contingut.

Marcat pel tarannà

En la seva primera investidura, Monràs prometia més diàleg i participació, uns aspectes que assegura, formen part del seu tarannà i estil de fer política. Amb tot, la manca de diàleg i transparència en la gestió han estat dues crítiques cròniques, no només per part dels partits de l'oposició, sinó també des de part del teixit associatiu i ciutadà molletà. Escàndols com el dels sous el 2012 i la judicialització de conflictes com el d'Al Huda i la relació amb ERC també han marcat la carrera política de Monràs, qui deixa com un dels seus llegats un nou dibuix urbanístic de Mollet amb la tramitació del nou POUM en marxa i la projecció d'un nou barri al Calderí, sense el consens de part de la ciutadania.

Edicions locals