Crit unànime contra els fets a Melilla: 'No són morts, són assassinats'

Mollet se sumava a les concentracions de divendres per condemnar els assassinats a Melilla del 24 de juny

Societat

Crit unànime contra els fets a Melilla: 'No són morts, són assassinats'
Crit unànime contra els fets a Melilla: 'No són morts, són assassinats'

Un centenar de persones es va concentrar divendres com a mostra de rebuig a la massacre de Melilla produïda el passat 24 de juny a la frontera sud de l'Estat i que va acabar amb 37 morts.

Sota els lemes de No són morts, són assassinats i Les vides negres importen i en un acte que es vivia de manera simultània en múltiples racons de l'Estat espanyol, la concentració va tenir lloc als Quatre Bancs (rambla Balmes) i, en acabar els parlaments i la lectura del manifest, va traslladar-se fins a la porta de l'Ajuntament tallant l'avinguda Llibertat.

"Després d'aquelles imatges tan brutals, és evident que a tots la sang ens va bullir", deia la Concepció Comas, de Mollet Acull, una de les moltes entitats que es van sumar a la manifestació. Comas, alhora, posava l'accent en la llei d'estrangeria: "És el primer que s'ha de derogar, perquè no permet que la gent surti del seu país i hi marxi d'una manera segura".

Per la seva banda, Ivette Muñoz, de Mollet Feminista i Endavant Vallès Oriental –altres dues entitats que es van sumar a l'acte–, explicava que "el detonant d'aquestes mobilitzacions són els assassinats del 24 de juny a la frontera de Melilla, però no és un fet aïllat, sinó que és recurrent i sistemàtic que en totes les fronteres, no només de l'Estat espanyol sinó de la Unió Europea, hi hagi assassinats sistemàtics a conseqüència d'unes polítiques de control migratori basades en la seguretat forçosa".

Muñoz apuntava que "és tan mínim el que estem demanant, que és el simple dret a tenir dret a la vida, que encara queda molta lluita" i recalcava que "migrar és un dret i l'estan anul·lant".

Míriam Sampere, d'EUiA –d'un dels diferents partits polítics que també hi va participar–, també hi deia: "S'ha demostrat que la Unió Europea, quan vol, pot fer una política migratòria diferent. Ho està fent ara mateix, té els recursos suficients i els està mobilitzant. Per què només quan són blancs i rossos i amb ulls blaus? Per què uns sí els altres no?".

Per últim, en Mohamedou Traoré, veí molletà de Mauritània, es mostrava "molt dolorit per les imatges que he vist" i manifestava el seu condol "als germans que han perdut les seves ànimes". "Espero que això no es torni a repetir mai!", deia un Traoré que va ser l'encarregat de dir unes paraules als manifestats des de la plaça Major.

Edicions locals