Els gegants solemnes fan quatre dècades

El Vicenç i la Marinette celebren enguany 40 anys i la Colla Gegantera tornarà a fer-los sortir pels carrers de la vila

Cultura

Els gegants solemnes, La Marinette i el Vicenç, el 1993, en el mil·lenari de Mollet
Els gegants solemnes, La Marinette i el Vicenç, el 1993, en el mil·lenari de Mollet | Colla Gegantera de Mollet

El 20 d'agost de 1982, la ciutat de Mollet va rebre el Vicenç i la Marinette, dos gegants que van ser enviats per la muntanya sagrada del Montseny perquè la ciutat no abandonés els seus orígens de vila rural, segons diu la llegenda, un objectiu que, tanmateix, cada dia és més una quimera.

D'aquesta manera, el dissabte 20 d'agost –també en plena festa major– es compliran els 40 anys de la seva arribada, que va anar acompanyada de tota una escenificació muntada pel director teatral i promotor cultural Frederic Roda. Els dos constructors dels gegants solemnes de Mollet –els artistes locals Cesc Bas i Josep Nogué– van arribar a plaça interpretant dos mestres venecians –Gioseppe Noguerini de la Masini i Francesco Basini de l'Orodeatta– que van anar donant forma a en Vicenç i la Marinette, que hi eren despullats, desmuntats i amb la cara tapada.

En Cesc Bas i en Josep Nogué, en la presentació dels gegants de Mollet

Enguany, per celebrar les quatre dècades, els dos gegants solemnes hi apareixeran restaurats després d'haver passat pel taller El Drac Petit de Terrassa –amb les millores de la pintura i del sistema de subjecció dels braços–.

A més, els cinc gegants de la Colla Gegantera estaran exposats a l'Ajuntament fins a la festa major, i també fins a aquesta data l'entitat anirà fent qüestionaris a Instagram per conèixer la història dels gegants de Mollet i de la colla.

Revitalització cultural

El primer regidor de Cultura de Mollet de la democràcia, en Josep Serra, va ser una peça clau per a la creació dels gegants, com explica el llibre Gegants del Vallès Oriental editat el 1998 pel Consell Comarcal.

Serra afirma que quan va entrar al consistori el 1979 "no hi havia res cultural". Així ho va captar després d'encarregar a una tècnica del consistori un llistat d'entitats de la ciutat, però aquest també era un missatge compartit pels joves coetanis. El Manolo Cesáreo, qui va ser membre geganter ja a principis dels 80 i encara ho és avui dia –i qui fins i tot va ser-ne cap de colla en la dècada passada–, també considera que Mollet era aleshores "una ciutat dormitori" on "no hi havia cultura".

L'Ajuntament va considerar que els gegants els havien de fer artistes de casa i és per això que van contactar el Cesc Bas i el Josep Nogué per preguntar-los: "Us hi atreviríeu". Amb la resposta afirmativa de l'escultor i del pintor i amb unes naus que l'empresa Trabosa va cedir per fer les construccions –a l'inici de la rambla Pompeu Fabra, aleshores Riera Seca–, només mancava trobar un grup de gent que donés vida els gegants; i el van trobar a l'esplai Tuareg. Concretament, en el grup jove Tuareg. "L'Ajuntament ens va contactar i ens va semblar bé", diu Cesáreo, qui destaca que com a contrapartida el consistori els hi cedia un local al carrer Girona.

Tant el regidor com el geganter recorden i rememoren la gran expectació que l'arribada del Vicenç i la Marinette va generar i com tots dos van arribar en carro amb un cavall –tant el carro com el cavall eren precisament de la família Serra i, de fet, el carro el portava el pare del regidor–.

El Josep Serra es mostra cofoi per haver deixat "petites accions" per a la ciutat com aquesta. "Vaig defensar que era bo que tinguéssim gegants i vam crear una part de la cultura que ens faltava. Els gegants són un orgull de poble", hi afegeix.
Per la seva banda, el Manolo Cesáreo assegura que els gegants són "molt estimats a Mollet". També valora les diferències entre l'activitat actual i la dels 80: "Per festa major sortíem els cinc dies, un per cada barri; i també els fèiem sortir disfressats per carnaval". Al principi els gegants feien molta activitat al poble i només unes poques sortides fora de Mollet, ja que l'objectiu de l'Ajuntament era "crear la seva pròpia cultura i que la ciutadania els conegués", diu Cesáreo. Ara, en canvi, la Colla Gegantera participa de trobades arreu de Catalunya –i fins i tot n'ha fet fora del país–.

Els gegants a la festa major

L'acte principal de la Colla Gegantera serà diumenge 21 a la tarda, acompanyats de la Cuca Molla. A partir de les 18.30 h, amb la plantada de gegants i de la fera del Casal Cultural a la plaça de l'Església; a les 19 h engegarà la passejada fins al parc de les Pruneres; i a les 20 h arribarà la ballada.

A banda d'això, també participaran dissabte de la cerimònia prèvia al pregó; diumenge a les 12 h seran a la missa del vot de poble a l'església de Sant Vicenç; i dimarts aniran a gaudir dels focs artificials amb la Santa Teca, a partir de les 20.45 h i amb sortida des de Prat de la Riba.

Edicions locals