La crisi climàtica obliga a repensar els cultius de l'espai rural de Gallecs
La calor i la sequera han provocat canvis en els cicles de cultius com els llegums, que han suposat una gran davallada de la producció
Mollet del Vallès
Les onades de calor que s'estan registrant darrerament i la sequera tenen múltiples conseqüències, una d'elles, l'impacte en el sector agrícola. Els canvis que s'estan donant en les condicions climàtiques, amb temperatures més altes, han afectat els cicles dels cultius, que s'han modificat, uns canvis que, en alguns casos, han provocat la pèrdua gairebé total de la producció.
A Gallecs, un dels casos més flagrants ha estat el dels llegums, en concret, el cigró i la llentia, dels quals s'ha perdut tota la producció en la campanya d'enguany a causa de les onades de calor. El cicle del cultiu del cigró i la llentia comença amb la sembra els mesos de febrer i març. Cap al maig, la planta està en el moment de màxima floració, una flor que s'acabarà convertint en el fruit, que es recull cap a finals de juny o principis de juliol. Però les altes temperatures que es van registrar a Gallecs al mes de maig van fer que la flor se sequés i desaparegués, i per tant, es va perdre tota la collita. Traduït en xifres, es va perdre una collita d'uns 400 o 500 kg per hectàrea de cigró i uns 600 kg/Ha de llentia. "El projecte agroecològic a Gallecs està molt enfocat a productes per a l'alimentació humana i, en aquest sentit, els llegums són un cultiu important i que tenen una bona acollida al mercat", explica la gerent del Consorci de Gallecs, Gemma Safont.
Més enllà de la venda, els llegums a Gallecs també són importants perquè són bàsics per al sistema de rotació de cultius amb què es gestionen els camps d'agricultura ecològica. L'alternança de producció –cereal i llegum– és un mètode per enriquir el sòl i que afavoreix també el control de les herbes.
En el cas del cereal, l'afectació per les onades de calor no ha estat tan greu, tot i que Safont afirma que aquesta temporada s'ha patit una davallada del 30% de la producció. "Amb la calor la planta no omple el gra i mor abans d'acabar el cicle normal i això suposa una minva de la producció", explica la gerent del consorci, qui afegeix: "Ara hauríem d'estar sembrant cereal, però com no plou no ho podem fer", diu. Amb tot, el cultiu agroecològic de cereal a Gallecs es fa de blats antics com l'espelta o la xeixa, que, segons Safont, s'adapten millor a aquestes condicions climàtiques.
Escola de pagesos
Aquest panorama i la previsió que les temperatures aniran augmentant en les pròximes dècades, obliga els agricultors a buscar alternatives per trobar nous cultius que s'adaptin al clima i que permetin una bona rotació de la terra.
Un dels espais on es farà aquesta recerca és l'escola de pagesos creada pel Consorci de Gallecs dins el projecte ConServeTerra, una iniciativa que té com a objectiu aconseguir una major acceptació de l'agricultura ecològica i de conservació. L'escola, en què participen una quinzena de productors de Gallecs i d'altres punts de la comarca, posarà en contacte pagesos locals amb universitats i instituts de recerca internacionals amb la intenció de buscar solucions innovadores a problemes com el de l'adaptació de la producció als canvis climàtics.
El projecte preveu assajar en algunes parcel·les amb diferents dosis de sembra i avançant el cicle de cultius. "No abandonarem la producció de llegums sinó que provarem d'avançar el cicle a veure com es comporta", indica Safont. Es preveu que les proves es facin els pròxims dos anys i que, amb els resultats a la mà, es pugui definir amb més dades com adaptar els conreus de Gallecs al canvi climàtic.
Fira de l'espelta
D'altra banda, Gallecs va acollir diumenge una nova edició de la Fira de l'Espelta, una oportunitat per donar a conèixer la producció d'aquest cereal a l'espai rural. Per mitjà de xerrades i tallers, els participants, molt públic familiar, van descobrir detalls del cultiu i quines possibilitats gastronòmiques té aquest tipus de blat antic. Fleques i restauradors del territori van poder mostrar allò que elaboren en una fira, que "dona a conèixer què fem a Gallecs, però també dona visibilitat a establiments i petits elaboradors que treballen amb producte de Gallecs", explica la gerent del Consorci de Gallecs, Gemma Safont, qui considera la fira "un punt de foment de l'economia local". Hi van participar Gallecs dolç, el restaurant Can Perico, els forns Prat i l'Antic i l'Associació Agroecològica de Gallecs.