Del 19 al 27 de desembre té lloc al territori la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, una iniciativa que enguany se centra en la moda circular i sostenible, per destacar el fort impacte que el sector tèxtil té al nostre planeta. Un impacte visible, diàriament a través dels contenidors de roba i teixits que estan desplegats arreu amb l'objectiu de recollir la roba i donar-li un nou ús. Però tot i aquesta presència, els experts alerten d'un creixement sostingut, que no avança de la mateixa manera que succeeix amb altres fraccions de residus.

Aquests contenidors els gestionen al territori el Consorci de Residus del Vallès Oriental a través dels punts de recollida que tenen a les deixalleries, Càritas i fundacions com Humana. Aquesta última entitat, una de les més importants pel que fa a la recollida de roba arreu del país, compta amb 46 contenidors al Baix Vallès –13 a Parets,  10 a la Llagosta, 9 a Sant Fost, 7 a Mollet i 7 a Martorelles–, a través dels quals l'any 2021 va recollir 141 tones de residus.  

Unes tones de teixits recuperades, que tot i créixer any rere any, segons el portaveu de la fundació Humana, Joan Carles Montes, no són suficients, tenint en compte la quantitat de residu tèxtil que es llença anualment: "L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) calcula que es generen anualment 166.000 tones de residu tèxtil i cada ciutadà llença aproximadament 20 quilos de roba, de mitjana. Malauradament, els gestors autoritzats només en recuperem una petita part", especifica Montes qui afegeix que segons dades del 2020, "la recollida selectiva representa el 10,6% del total de residus tèxtils provinents del consum a les llars (2,3 kg per habitant i any)".

Montes també alerta que els residus restants solen acabar a la fracció resta, és a dir, en un abocador o en una incineradora.

En el cas d'Humana, la principal destinació de la roba dipositada als contenidors és la planta de preparació per a la reutilització de l’Ametlla del Vallès i una petita part es ven a empreses de reutilització.

On va a parar la roba recollida?

Pel que fa als articles classificats, el 59% es destina a reutilització: el 17% mitjançant les botigues de segona mà d’Humana i el 42% s’exporta, principalment a l’Àfrica, "per a comercialitzar-la, fer accessible la roba als països menys desenvolupats i generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament", detalla el seu portaveu.

Així i tot, un 32% d'aquesta roba classificada es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d’automoció).

Mentre que el 2% són residus impropis (plàstics, cartrons...) que es posen en mans de gestors autoritzats; l’1% són residus que es destinen a valorització energètica i el 6% no es pot reutilitzar, ni reciclar, ni valorar energèticament i s’envia a un centre de tractament de residus per a disposició final.

En el cas dels contenidors de les deixalleries, aquests van a parar a la planta de gestió de residus que la fundació Formació i Treball –entitat sense ànim de lucre, promoguda per Càritas Diocesana de Barcelona l'any 1992–, té a Sant Esteve Sesrovires.

Manca de contenidors

Tot i les xifres de recollida i reutilització, el portaveu de la fundació Humana considera que manquen més contenidors de residu tèxtil al carrer per facilitar les donacions i més sensibilització i informació sobre la gestió de la roba usada.

"Tant administracions com gestors hem d’explicar amb total transparència i traçabilitat què en fem, amb la roba que recollim als municipis", indica Montes, qui considera que hi ha molt camí a recórrer. Amb tot, es mostra optimista amb els canvis que han de venir, com ara la recentment aprovada Llei de Residus al Congrés dels Diputats que impulsa mesures d’economia circular o el Pacte per a la Moda Circular que el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, va presentar el 16 de novembre a Brussel·les.

Mentre que des del Consorci de Gestió de Residus del Vallès Oriental, que gestiona la roba que es diposita als contenidors de les deixalleries de la comarca, la directora de l'Àrea de Negoci, Lourdes Ariza, considera que "les accions haurien d’anar encaminades a fer més campanyes de sensibilització i conscienciació".

Pel que fa a la gestió d'aquests residus, Ariza explica que des del Consorci  també "s’havia valorat posar algun contenidor de roba més en alguna deixalleria, però a vegades no és possible" i que es vol fer una prova per col·locar sensors en els contenidors instal·lats per la Fundació Formació i Treball amb l’objectiu d’optimitzar la recollida.