Dins el cicle de l'aigua molletà, una de les grans desconegudes és la planta potabilitzadora que es troba al polígon de Can Prat, i que serveix per tractar l'aigua dels pous municipals que passarà a la xarxa domèstica. La planta va començar a funcionar el 2015 i va suposar una inversió d'uns 400.000 euros, que es va fer a través de la concessió a Agbar.

Actualment, l'aigua que consumeix la ciutat prové de dues fonts. D'una banda, la major part –ara per ara un 85%– correspon a la compra que l'Ajuntament fa a Aigües Ter-Llobregat (ATLL) i que prové de la planta potabilitzadora de Cardedeu. La segona font d'alimentació són els pous municipals del Garbí, que proporcionen una aigua que ha de ser tractada perquè arribi a les llars.
Aquest tractament es fa a les instal·lacions de Can Prat, on s'aplica un sistema d'stripping per eliminar contaminants volàtils i CO2. La planta pot tractar 1.900 m3 d'aigua al dia, que suposa el 80% del màxim que es pot extreure dels pous diàriament en l'actual període d'excepcionalitat (2.400 m3). Un cop l'aigua ha estat tractada s'envia crua (sense clor) al dipòsit del cementiri, on se li farà el procés de cloració. A continuació, passarà al dipòsit dels Pinetons, on ja es barrejarà amb l'aigua subministrada per l'ATLL i s'injectarà a la xarxa local.

Tot i la riquesa dels aqüífers del subsol molletà, el tècnic municipal Cesco Muñoz alerta que "l'aigua dels pous no és gratuïta, necessita unes infraestructures i uns tractaments que tenen un cost". De fet, segons les dades municipals, el preu del m3 d'aigua de pou és només una mica inferior al cost del m3 que es compra a l'ATLL. "Disposar d'aquest sistema per potabilitzar ens permetria compensar el subministrament d'aigua de boca en cas que l'ACA tanqués l'aixeta per la sequera", diu Muñoz.