Sense sopar

Politicòleg

Ma mare sovint s’emprenya amb mi per la meva informalitat i les meves lleugeres discrepàncies amb el rellotge. Malgrat que ella i jo pactem l’hora de sopar, acabo interpretant unilateralment, i de forma indeguda, que hi ha una mena de quart d’hora de cortesia. Però no és així, i algun dia em quedaré sense sopar, perquè els acords són per acomplir-los.
Entre altres perles de la reforma laboral hi ha la possibilitat d’inaplicar un conveni col·lectiu pel que fa a salaris, a proposta de la part més forta, l’empresari, si pot al·legar una situació de risc per a l’empresa. Els pactes ja no són per acomplir-los. I una institució com la negociació col·lectiva ja no té la garantia institucional que ofereix la Constitució. Però tant se val, fins i tot una institució com el Defensor del Poble obvia això i prefereix entretenir-se amb els perills que entranya el català pels drets de molts ciutadans. S’ha arribat a un ús nefast del pacte constitucional, pel qual s’impedeix un encaix satisfactori de Catalunya dins l’Estat i en canvi es permet conculcar els fonaments dels drets socials i laborals.
S’ha anat a la vaga general i s’ha parlat molt del dret a la vaga i el dret a treballar dels qui no la segueixin, però no s’ha apel·lat al dret fonamental que seria més efectiu, el dret a vot. En aquest sentit, els sindicats no han tingut prou valor per demanar suport electoral per a les candidatures que no accepten aquest nyap que suposa el desllorigament del nostre contracte social. Però la veritable llàstima és que ningú, ni sindicats ni partits, es plantegi una valenta reformulació del pacte constitucional que eviti aquest desori. I sense pactes acomplerts no hi haurà pau social ni sopar per a la part treballadora, encara que els informals siguin els altres.

Edicions locals