De la logística

Politicòleg

L’altre dia no em vaig poder estar de deixar-me caure per un ple de l’Ajuntament de Mollet. En pujar les escales vaig veure, enmig de la immensa catifa pruïjosa que s’eixarranca al primer pis consistorial, un gran logotip llampant i cridaner que trencava la sobrietat d’aquell vermell bordeller. Es tractava del nou logotip de la ciutat que es presentà a la darrera edició de la FIMO. I dic que és nou perquè em vénen al cap uns quants emblemes i eslògans antics que s’han anat sedimentant a l’imaginari molletanista des d’aquell pretèrit “fem Mollet”.
Mentre, un autèntic símbol històric i representatiu de la nostra ciutat, la Tenería, s’està tornant ruïnós. No seria just dir que no s’hi ha fet res, però potser ha mancat l’interès que sovint es focalitza en els nous projectes encarats a la construcció interessada de la identitat molletana imperant. El moviment okupa ha desenvolupat una tasca important dins de l’ideari de drets i llibertats contemporanis, ja que ens han recordat sovint que la propietat privada està limitada i condicionada per la funció social que entranya. Però el que ha acabat passant a la Tenería s’allunya de tot això i ara està amenaçada. Potser no s’ha pensat prou en la funció social que aquest patrimoni podria exercir en un Mollet en plena crisi, perquè aquesta intencionalitat hauria justificat i inspirat una intervenció administrativa més ràpida i eficaç malgrat les circumstàncies.
Fem logos mentre la Tenería perilla, el Tabaran no es recupera, s’aterren antics molins... Però som el que som i tenim el que tenim, no construirem un futur millor obviant un passat cabut que no es pot manipular. Si no, només ens quedarà un bocí de l’A brossiana i un tros de catifa rouge vodevil per a escarxofar-nos-hi després del cataclisme dels anys caiguts.

Edicions locals