Morir d'èxit

Politicòleg

M'he passejat aquest diumenge per Gallecs, seguint algun d’aquells camins mig feréstecs que no tenen ensinistrats els marges, que no paren de regirar-se tot mostrant els seus bonys i que s’entesten a estar bruts de pols. Buf, vaja, uns camins d’aquells que en diuen rurals. Això sí, he sentit els trets del Camp de Tir i he hagut de deixar pas gentilment a un tot terreny i a dues motocicletes, la qual cosa m’ha recordat aquelles obres d’arranjament urbanita dels camins pressupostades en 800.000 euros i que no es faran.
Aquesta qüestió i la prohibició de la falconeria evidencien que la viabilitat de Gallecs encara té molts serrells per retallar. No parlo només d’abusos com la falconeria, d’animalades com el tractament dels camins, dels perills de futures infraestructures, de l’impacte de l’autopista o el Camp de Tir... Parlo del fonament últim de la seva preservació, el qual hauríem de revisar. Fa anys, als valors mediambientals o agrícoles de Gallecs se’n van afegir de lúdics i econòmics per a fer-ne més atractiva la defensa i la conservació. La rendibilització social d’aquest patrimoni ens ha dut a un ús intensiu de l’espai i als riscos que se’n deriven. És a dir, Gallecs podria morir d’èxit.
Les necessitats de la ciutadania també haurien de ser cobertes als nuclis urbans com a sistema persuasiu i complementari de Gallecs: hem oblidat les malmeses lleres fluvials, no hi ha itineraris clars per a vianants entre poblacions, no hi ha prou zones d’esbarjo per a gossos ni prou carrils bici.
Gallecs pot veure com es transformen vinyes en cereals. Els seus habitants sempre l’han anat canviant. Però que es converteixi en un Central Park baixvallesà seria el fracàs definitiu: una mort exitosa.

Edicions locals