'Patataaaa'

Politicòleg

Ja he deixat de cagar-me de por quan veig que han penjat una fotografia, presa en el moment més inoportú, de la meva persona, a les xarxes socials d’Internet. La maleïda foto és un reflex de la realitat, però no la substitueix ni tampoc n’és la font.
Per això he somrigut sorneguerament quan, instintivament, després de llegir un titular rococó, els ulls em lliscaren fins a unes cares cofoies d’una bonica foto de família. El titular feia referència a una exploració de vies de gestió compartida al Baix Vallès i la foto, la dels alcaldes i regidors de torn. Llavors vaig entendre que la notícia no era el titular, un bunyol de vent, perquè una cosa és explorar una via, i una altra és obrir un camí a base de pic i pala. La notícia de debò era l’estampa estètica de la fotografia.
Si realment es vol treballar en una dinàmica de col·laboració que la ciutadania realment pugui percebre com un benefici real, cal més seriositat. Primer, perquè tenim diversos ens al territori amb atribucions diverses, des d’un servei de taxi mancomunat fins a una mancomunitat de competències excepcionals com el Galzeran. Segon, perquè hi ha una superposició d’àmbits territorials per a determinats serveis: no tenen el mateix abast l’àrea sanitària de l’Hospital, el partit judicial o Vallès Visió. I tercer, perquè hi ha polítiques condicionades pel marc comarcal per normativa com el transport interurbà, o voluntàriament com la gestió de residus a través del consorci.
A vegades, quan es fa una foto més val dir patataaa que segons quines coses. Ho dic perquè no és seriós plantejar d’aquesta manera el projecte comú del Baix Vallès, a setmanes vista de les eleccions municipals. Que es paguin més anuncis preelectorals i avall. Amb fotos, moltes fotos.

Edicions locals