Retallades

Politicòleg

Posats a estar restrets pel cangueli de la persistent crisi, us plantejo dues situacions en què, més enllà de la dignitat, estaria en joc la integritat física: què us estimaríeu més, que us fereixin greument en un atracament o bé trobar-vos amb un servei sanitari deficient que s’endarrereixi a diagnosticar-vos algun mal fotut?
Encara que ho sembli, aquest plantejament no és una animalada. Per manca de recursos públics, se suprimeixen llits d’hospitals, per exemple, però en cap moment es parla de retallar la plantilla de Mossos d’Esquadra o tancar jutjats. El gruix de retallades s’adreça a l’Estat Social, mentre que l’Estat Liberal, el dels drets civils i polítics a pèl, en surt ben parat. Potser la clau la tenim en el fet que el subministrament de béns com la sanitat o l’ensenyament són destinats a gran part de la població, i en canvi, l’ordre públic i la seguretat també beneficien, a més, un sector reduït de població que basa en ells la seva bona situació patrimonial. Això encara s’evidencia més quan les institucions es resisteixen a abordar una peremptòria reforma –sí, reforma, com tant s’insisteix per al mercat laboral o les pensions– del sistema hipotecari. En aquest sentit, l’Estat continua proporcionant seguretat i estabilitat a les entitats financeres, i aquestes, liquiditat a l’administració. D’aquest manera, el cercle pot prescindir de la despesa social.
El dilema inicial es basa en la inseguretat en tots els sentits i els dubtes que es plantegen sobre la capacitat de l’Estat per protegir la ciutadania. És preocupant fins i tot per als més neoliberals, perquè no només es legitima la desconfiança vers l’Estat, sinó que no se li reconeix l’autoritat. Si continuen les retallades en política social, que n’assumeixin les conseqüències.

Edicions locals