Sobre el Cèsar

Politicòleg

Si la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho, imagineu-vos el cas d’un alcalde o un regidor. Els fets d’aquests darrers dies, més enllà de qüestionar l’honestedat dels responsables polítics de l’ajuntament de Mollet, el que fan és destruir l’aparença d’honorabilitat inherent a tal posició.
A banda del reprovable acord de l’augment de sous i assignacions i la creació de noves retribucions, hem tingut una segona part més decebedora encara. Primer, s’ha volgut confondre la ciutadania sobre la veracitat d’uns fets, perquè respecte l’any passat no hi ha hagut congelació de sous, sinó increment. Segon, s’han emprat recursos municipals com Vallès Visió o els butlletins informatius per a finalitats partidàries, és a dir, confonent ajuntament o institució amb partit. Tercer, aplicant el manual goebbelià, es parla de manipulació dels mitjans de comunicació, de violència dels manifestants, i d’altres valoracions morals de dubtós rigor, la qual cosa debilita més encara la credibilitat de l’ajuntament. No només ha estat un desencert un acord municipal que no predica amb l’exemple, sobretot quan es demana a la població esforç, sacrifici i que pagui una crisi que no ha provocat. La gestió i la ressaca d’aquest nyap també han estat un desencert, però més lamentable.
Sabeu què féu el Cèsar mentre afirmà que la seva dona havia de semblar honesta i lliure de sospita? La repudià sense miraments. Pel mal a la institució que han fet la majoria de grups municipals amb aquest acord, haurien d’acomplir el deure de rectificar davant del dret a equivocar-se. I respecte l’alcalde, l’únic gest digne que evidenciaria la seva honestedat és la dimissió, perquè ha demostrat que no sap gestionar els errors. I ara estem parlant del mateix Cèsar, no de la seva dona.

Edicions locals