Enroc

Politicòleg

El següent pas ha estat l’enroc. En ple agost, amb traïdoria, es planteja a corre-cuita una reforma constitucional per reblar el clau de l’estratègia dels mercats: la limitació del dèficit públic. No hi ha prou amb una simple llei, cal establir-ho a la Constitució perquè els mercats es tranquil·litzin.
Ja fa temps vaig comentar que el pacte constitucional està mort i enterrat i que tot ha estat una glamurosa i grandiloqüent pantomima. Si aquest acord havia de solucionar els tres principals conflictes seculars, ara queda clar que no se soluciona res: l’aconfessionalitat de l’Estat no és real ni de bon tros i només cal veure el darrer periple pontifici, tampoc s’ha solucionat l’encaix estatal d’una nació com Catalunya tal com hem comprovat amb la comèdia de la reforma de l’Estatut, i ara, per culminar el nyap, s’elimina l’equilibri i la suposada neutralitat ideològica del text constitucional per encabir-hi el dogma ultraneoliberal del dèficit zero.
L’Estat ha deixat fer al mercat, i empreses i famílies han accedit al crèdit en qualsevol mena de condicions, força lleonines, tot estirant més el braç que la màniga. Les conseqüències les pateix tota la societat, ja que l’Estat sí estarà limitat constitucionalment quan vulgui recórrer al deute. Per tant, caldrà reduir despesa, retallar l’estat del benestar, i al final, deixar més via lliure al sector privat.
I el pitjor és que la partitocràcia continua usurpant la sobirania popular. Aquesta reforma no serà sotmesa a referèndum, però no pas per por d’una reacció ciutadana massiva i contrària, sinó perquè es generaria un fet més indesitjat encara: l’intercanvi d’informació, el debat, l’aprenentatge de la massa. S’enroquen i tothom ho veu. S’enroquen al despatx i al final només ens deixen el carrer.

Edicions locals