Valors

Politicòleg

La Generalitat ja ens avisa que elaborarà un pla per a recuperar els valors tradicionals. Em podria preocupar el cost d’aquest pla, però m’atia més els calfreds pensar en la finalitat de recuperar discursos basats en l’esforç, el respecte, el sacrifici i altres virtuts d’abnegats i impertèrrits estoics. Vaja, els arguments de qui no té més remei que tirar endavant sense esperar res que no provingui del seu devenir, i que tingui predisposició a suportar el que vingui d’on li vingui.
Aquests valors tradicionals han exercit una funció social d’articulació d’un pensament que considera que les necessitats de les persones han de ser cobertes per la societat i la iniciativa privada, amb institucions cabdals com la família o el mutualisme. Aquests valors, amb un fort component moralista, havien estat desplaçats per altres termes més neutres com dret, obligació, dignitat, entre altres; conceptes més relacionats amb una situació ideal en què l’Estat es fa càr-rec d’un ampli ventall de contingències de les persones.
Per tant, molt hem de témer que, al final, substituirem quiròfans, places a residències, professors i altres prestacions, per fortes dosis de valors. Perquè el drama del retorn als valors tradicionals és que se cerca una altra coartada per a relegar el paper de l’administració en l’arranjament de la crisi i arraconar-la per a que mai intervingui el mercat. En canvi, és ben clar que aquests valors no es recuperaran per substituir els valors volàtils i volubles de la borsa, uns valors que augmenten en la mateixa proporció que disminueixen la nostra dignitat i els nostres drets com a ciutadans.
No gràcies, no cal més adoctrinament per a qui es menja els mocs, només faltaria. Guardeu-vos-ho per a qui l’ètica no és un valor que cotitzi en borsa ni doni vots.

Edicions locals