L'autoritat

Politicòleg

El càstig institucional, en un context de suposada democràcia, té dos objectius bàsics: la reposició d’un ordre públic alterat o d’un dany i la dissuasió prèvia de comportaments reprovables. A més, sempre ha de tenir una orientació educativa, és a dir, pretendre en darrera instància la reintegració i la recuperació social de l’infractor.
És d’esperar, per tant, que quan s’aplica l’Ordenança de Conveniència (sic) Ciutadana, l’Ajuntament de Mollet té com a finalitat la conciliació entre els diversos usos i activitats que es despleguen a la ciutat, el restabliment d’aquest equilibri si s’ha alterat o evitar-ne el trencament. Però quan l’Ajuntament sanciona desproporcionadament l’ús indegut d’un megàfon amb 750 euros o et multa per pintar un mur que és de la teva propietat, no sembla que segueixi precisament les finalitats legítimes de garantir la convivència.
La represàlia, la venjança política, és una actitud que demostra la feblesa dels poders públics en un context democràtic, perquè si han de recórrer a la sanció per reprimir la dissidència, evidencien que no tenen prou arguments per justificar les seves decisions. Si l’Ajuntament afronta així el moviment dels indignats i aquelles persones i entitats incòmodes, cal que tingui en compte que empra de forma indeguda i inapropiada un poder que li hem delegat. I per això hauria de deposar aquesta actitud, no només aturant expedients o perdonant vides, sinó abstenint-se d’intentar atemorir qui és lliure d’actuar políticament. L’autoritat no rau només del poder atorgat per les lleis, sinó també del fet que la ciutadania trobi arguments ètics i morals suficients per obeir. L’Ajuntament no ho hauria de perdre de vista, perquè aquest sentit de l’autoritat preserva el necessari respecte del poble vers la institució.

Edicions locals