Facin apostes

Politicòleg

He tingut la frívola grolleria d’apostar-me a Internet que em rasuraria els baixos si l’Ajuntament de Mollet del Vallès declarava persona non grat el Rei a la darrera sessió plenària. Però he apostat sobre segur, sabent que no perdré els pèls abans que el Rei perdi el respecte dels seus polítics vassalls. Tot i així, per més simbòlica que pogués ser aquesta declaració, és evident que molts responsables polítics tindrien molt més a perdre que una mata de pèl.
La Corona és el vèrtex institucional del sistema i el fermall que va sostenir la Transició per tal que la dictadura precedent afluixés. I més enllà dels debats parcials sobre la utilitat del Senat, dels sous dels polítics, dels peatges, de les retallades, i d’altres ítems de la ferotge actualitat, cal tenir en compte que sempre hi ha hagut una discussió subjacent a tot plegat i que en constitueix la infraestructura: la validesa del sistema social i polític actual. Per això cal palesar la fal·làcia consistent en commemorar la II República i a la vegada defensar el règim actual sobre la premissa que els valors republicans s’hi han incorporat, perquè l’ordre públic no garanteix l’interès públic social, sinó que serveix per a reviscolar entitats com Bankia amb els diners de tothom. Per tant, aquest discurs revisionista que defensa aquest model és una coartada per a sostenir una permanent situació d’injustícia social. I malgrat això, és lògic que no s’hi produeixin canvis, perquè col·lectius com els partits majoritaris per exemple, perdrien l’hegemonia i el control social emparats en el paraigua institucional vigent. Vaja, es començaria per la Corona i s’acabaria amb ells.
Mentre els qui governen a Mollet o a on sigui no es juguin el seu poder, jo no apostaré per ells més del que val un grapat de pèl suat.

Edicions locals