La bèstia verda

Politicòleg

Amb motiu del traspàs del Lluís Ansó de fa poques setmanes, m'ha vingut al cap la imatge de bèstia negra de l'Ajuntament que va tenir fa anys, encara que per a l'opinió pública pogués esdevenir més aviat verda que negra. És la visió més reduccionista i simplista d'aquest esperit potent i ple d'energia sense el qual no s'entendrien alguns ítems del Mollet actual.
Darrera de fets com els de la inauguració del Parc dels Colors o de l'arrencada de taules fetes amb travesses amb creosota al Parc Rural de Gallecs, hi havia un discurs fonamental que la imatge pública que se n'ha volgut transmetre i fins i tot l'intent de criminalització sovint han diluït: la rèplica articulada al projecte de molletanisme postolímpic institucional, la resposta al progrés basat en el creixement urbanístic i capitalista amb la sostenibilitat i la desmercantilització. Això permetia entendre no només la situació de la ciutat, sinó també una possible resposta a les necessitats que s'hi produïen i que era alternativa a la institucional. Però a més, dins de les veus discrepants, el Lluís no només formulava, sinó que passava a l'acció, tot visualitzant aquestes possibilitats.
Si gaudiu de Gallecs, sentireu el mantra de l'atribució de la seva suposada conservació al Pla Director i el Consorci. Però no us explicaran que les pressions de persones com el Lluís, de bèsties verdes, Gallecs no estaria mínimament conservat. I dic mínimament perquè ara està morint d'èxit per l'enfocament utilitari i de consum que s'està emprant per a la seva preservació.
Des de tot l'afecte, amb la desaparició del Lluís s'esvaeix la darrera veu dels anys durant els quals a Mollet s'articulaven i argumentaven projectes de ciutat. Però l'eco de la veu contundent del Lluís encara ressona, ni que sigui en algun racó de Gallecs.

Edicions locals