Recentment, el Tribunal Suprem a suspès el POUM de Mollet. No n'és el primer cas polèmic i recordo que el debat previ a la seva aprovació va suscitar certa polèmica. Nogensmenys, és el gran instrument de previsió de desenvolupament d'una població que idealment s'hauria de basar en un projecte de ciutat de llarg abast.
Doncs fins aquí ha arribat. Encara que el fonament de la resolució judicial és un qüestionament formal -és a dir, que es consideri un informe cabdal insuficient-, no treu que hi traspuï una arrel de contingut: si el POUM hagués suscitat el necessari consens, de ben segur que no s'hauria sotmès a un procés judicial.
Cal aplaudir la idea del govern municipal de l'elaborar-ne un de nou. Perquè després d'aquesta ensopegada, cal valorar que en el fons estem davant d'una oportunitat. L'oportunitat d'articular discursos, encara que siguin antagònics, sobre com ha de ser Mollet i cap a on ha d'anar, tot integrant els diversos actors del municipi, les discrepàncies de l'oposició i mirant l'entorn del Baix Vallès.
Abandonar el model de creixement intensiu, propi de l'època de l'eufòria urbanística i de la recaptació tributària basada en la totxana, no significa que n'acceptem un de replegament o crisi. Podrem reflexionar sobre els serveis que hi manquen, articular els polígons industrials amb els municipis veïns cercant instruments urbanístics supramunicipals, preservar materialment Gallecs tot oferint una alternativa al seu ús retornant la mirada al Besòs, compensar el baix poder adquisitiu de la ciutadania i la seva poca capacitat tributària amb l'estímul de les activitats econòmiques i comercials...
Felicitem-nos, perquè potser aquest PATA-POUM! pot suposar el punt d'inflexió que necessitem per tal de tornar a bastir un projecte de ciutat nou i necessari.