Maleït tren

Politicòleg

Per fi la Renfe es digna a abocar uns calerons per a la reforma de les estacions de tren de Mollet per a necessàries qüestions de mobilitat i accessibilitat. Com sempre, tot el que sigui que ens vingui del tren, ens ve tard i malament.
Això dels pegats no ve de nou. De fet, el més que peremptori i important desdoblament de la línia de Vic, de les més antiquades de Rodalies, ha estat la reivindicació ferroviària cabdal de Mollet i dels municipis per on passa que no s’ha atès en absolut. La intervenció anunciada, de fet, no elimina un dels problemes viaris més evidents: el pas a nivell de Santa Rosa i la barrera arquitectònica de talussos i fossars que divideix la ciutat.
Però, a més, no hi ha notícies d’una nova estació al Circuit de Montmeló a la R3 o de la resurrecció de l’estació fantasma de Santa Perpètua a la R8 per tal de vertebrar i millorar el Baix Vallès. Ja seria una broma que intenti rememorar el llunyà projecte de línia Orbital que uniria Vilanova i la Geltrú i Mataró tot passant per Mollet.
Ens ofereixen una carta amb un menú composat només d’engrunes. Però a més, engrunes ràncies, ja que en cap moment s’ha dit que se solucionaria la manca d’uns lavabos dignes a Mollet Sant Fost que ajudin a fer possible l’acompliment de les cíniques ordenances de convivència ciutadana. És a dir: que si el tren ve força endarrerit –o si no passa– i ens agafa una fal·lera intestinal, no tindrem més remei que anar a cagar a la via i, a sobre, ser multats.
Així doncs, s’anuncia que es fa quelcom quan només es fa per tal de dir que s’hi fa alguna cosa i justificar les tarifes abusives que castiguen encara més les malmeses butxaques. I mentrestant, a la via morta, esperem un tren endarrerit, amuntegats a les andanes o en un vagó. Sense saber si passarà el maleït tren. n

Edicions locals