Corpus

Politicòleg

Pensant que la setmana passada hi va haver el Corpus, no puc passar per alt el record del Corpus de Sang del 7 de juny de 1640, data en que es dóna per trencat momentàniament el vincle entre Catalunya i la monarquia hispànica, acusada de no respectar els furs del Principat, quan diversos funcionaris reials i el virrei foren assassinats en una revolta.
El terme fou creat i popularitzat al segle XIX, en un dels diversos exercicis d'idealització del nacionalisme català noucentista de tall burgès. Dit corrent sempre ha volgut projectar una imatge que no reflecteix la doble naturalesa de la Guerra dels Segadors: una revolta dels privilegiats catalans per a conservar les prerrogatives davant la corona hispànica i una revolució popular, fora del seu control, que amenaçava l'ordre social. Evidentment, davant d'això, les classes dirigents catalanes van avortar l'operació i la Revolta dels Catalans quedà en foc d'encenalls. Es va tornar a la situació precedent.
Em recorda la situació actual. L'administració estatal prohibeix l'exhibició d'estelades en un partit de futbol a Madrid. Després de l'enrenou, tothom ha quedat content perquè ha pogut brandar el seu drap i s'ha pogut creure que així desafiava el poder estatal. Però els fets són els que són: l'estat primer prohibeix i després, permet. Res ha quedat en mans de la nostra voluntat. Per això, quan organismes com l'ANC adopten estratègies no rupturistes, com substituir les estelades per banderes escoceses, en el fons segueixen l'estratègia de la burgesia catalana actual de procurar no arribat a un trencament que pugui comportar també un possible capgirament de l'ordre social que s'iniciï amb un acte que els aterra: la desobediència. No volen repetir els errors del Corpus de Sang, encara que igualment vagin de farol.

Edicions locals