Estat de xoc

Politicòleg

Com una reacció al·lèrgica, internet m’esclata als morros amb missatges desesperats requerint que Catalunya fugi d’Espanya a la vista d’uns resultats electorals a les darreres generals que reflecteixen dues societats diferents. I respecte a això, em temo que és més digne d’anàlisi aquesta reacció que no pas els resultats en sí, els quals només han fet que confirmar, amb matisos, la situació precedent.
El principal problema és l’assumpció del paradigma espanyol i intentar analitzar, en clau catalana, què ha passat al conjunt de l’estat. Encara no tenim prou clar que no és vàlid aquest tipus d’anàlisi perquè està més que confirmat que les cultures polítiques dels dos països difereixen sensiblement. Si no us convenç aquesta afirmació, podeu pensar en l’escàndol flagrant del Ministre d’Interior i candidat del PP, Sr. Fernández Díaz. A banda que electoralment a Catalunya ha tingut poc ressò electoral, a Espanya la sordina ha estat total, malgrat l’ús de les institucions per a finalitats partidistes amb accions fraudulentes. Aquí ens estirem dels cabells davant d’aquella fàbrica de pura merda que ofega el suposat Estat de dret que compartim espanyols i catalans i que ens ha “destrossat el sistema sanitari” mentre que a Espanya s’assumeix sense cap mena de complex. L’atac impune al dit Estat de dret des de les institucions i els responsables polítics ha estat beneït electoralment per una societat que no ho veu com una greu anomalia.
Mentrestant, a Catalunya, en lloc de construir el nostre propi Estat de Dret, ens instal·lem en l’Estat de xoc. De debò que ja n’hi ha prou de laments i de culpar allò que trien els espanyols per al seu futur o d’esperar alguna mena de canvi. La responsabilitat és exclusivament nostra i la Generalitat de Catalunya ha de moure fitxa ja mateix.

Edicions locals