Porcs i margarides

Politicòleg

Encara estic perplex per l'èxit rotund del Festival Artístic Internacional l'Arlequí de Mollet. No només ho dic per la resposta del públic en una activitat inèdita a la ciutat, sinó pel fet que la cultura de les arts escèniques de recaptació a gorra -el que es coneix com a taquilla inversa- ha acabat funcionant contra tot pronòstic. I per què dic això del pronòstic? Senzillament per dos antecedents que em resulten molt significatius.
El primer seria el que he pogut observar en la venta d'entrades del cicle musical de Divendres al Jardinet. La gent, confonent el dret d'accés a la cultura amb el demagògic lema de "cultura gratis" no entenia que hagués de pagar cinc euros d'entrada i algunes, amb formes dubtoses, exposaven arguments d'haver-ho pagat prou amb els seus impostos o que els músics cobraven massa. D'altres, evidentment, passaven a l'acció directa intentant colar-s'hi. El segon és la reacció de gent legítimament descontenta amb el contingut i l'endarreriment dels versots de festa major, plasmada en una escridassada massiva i plena d'expressions grolleres i violentes que menystenia les persones que els volíem escoltar o bé l'esforç dels qui hi havien participat.
Sé que allò que afirmaré alguns no m'ho perdonaran i m'ho recordaran en un futur, però crec que Mollet ultrapassa els límits d'una ciutat dormitori amb una societat totalment mancada de pedagogia al voltant del lleure cultural, una cosa que em recorda, amb dolor, la famosa recomanació de no llançar margarides als porcs.
Els motius haurien de ser abordats amb cura en un debat públic i que, per raons d'espai, no goso apuntar-los. Però sí he de dir que el Festival de l'Arlequí es mereix una sincera felicitació, ja que dóna un bri d'esperança i fa pensar que potser encara no hem de llançar la tovallola.

Edicions locals