De ple dret

Politicòleg

De la mateixa manera que demano que es passi de la mobilització, el gest i les declaracions del procés sobiranista als fets com, per exemple, l'oberta i decidida desobediència dels nostres representants, crec que hauríem de fer el mateix respecte la memòria de les víctimes del genocidi franquista, i entre elles, Lluís Companys.
La jurisprudència del Tribunal Suprem i la doctrina, nefasta des del punt de vista de tutela de drets humans, no qüestiona la inconstitucionalitat de la Llei d'Amnistia de 1977 i que contravé la protecció internacional dels drets humans i afirma, per a més inri, que els delictes de desaparició de persones han prescrit per que es presumeix la mort d'aquestes -delictes consumats suposen que inicien el termini de prescripció-, les quals coses denoten la pèssima qualitat democràtica del règim vigent.
Doncs bé, davant d'això, la Generalitat ha d'actuar ja. El Parlament ha de declarar la nul·litat de tots els processos franquistes en virtut que, sota l'embolcall del principi de legalitat, constitueixen un instrument per a cometre un genocidi, un crim contra la humanitat imprescriptible. Com que parlem de drets fonamentals, aquests actes de l'Estat són nuls de ple dret i dita declaració ha de ser tutelada per qualsevol institució democràtica que s'hi trobarà legitimada, un principi que ha de passar pel damunt de repartiments competencials i altres argúcies legals. I el mateix dic de la investigació dels desapareguts durant el franquisme: el cos de Mossos d'Esquadra ho ha d'investigar, ja que dits crims continuen desplegant els seus efectes en tat que les persones, sense cap presumpció forçada, segueixen desaparegudes i, per tant, no hi ha hagut prescripció.
No podem trencar amb el règim del 78 sense fer aquests actes de reparació efectius.

Edicions locals