Estupidesa

Politicòleg

Si existís una mena d'estupidesa col·lectiva, m'atreviria a afirmar que més que ser l'objecte d'estudi dels motiu de l'ascens de Trump a la presidència d'EEUU, seria el fonament de les reaccions i manifestacions catastròfiques i apocalíptiques que sobretot els europeus "progres" hem proferit al respecte.
Ens hem arrogat una superioritat moral, com ha passat en altres ocasions, que només ens fa veure que els ciutadans d'EEUU s'han tornat xenòfobs, homòfobs, masclistes i políticament depravats, sense tenir en compte que precisament el resultat electoral respon a un descontentament amb l'elit dirigent. I aquest descontentament s'està estenent entre la majoria de democràcies representatives liberals de tal manera que la propera peça del taulell serà una França en mans del Front Nacional de Le Pen. El pitjor de tot és què estem reblant el clau tot qüestionant els resultats electorals que s'estan produint i potser donant peu a un enroc cap a l'ultradreta de tots aquells que no s'han sentit emparats per les seves democràcies i que no se'ls ofereix una alternativa ben articulada.
Des dels atemptats de l'11S i l'acarnissament de la crisi econòmica, els règims occidentals es veuen sacsejats. En haver-se vinculat els valors democràtics a les competicions electorals de les elits dirigents, la sotragada està arrossegant riu avall principis i drets fonamentals que també es veuen qüestionats.
Trump a EEUU, Rajoy a Espanya, Monràs a Mollet... Tant fa. Si ens hem de tapar el nas no hauria de ser pel què triem legítimament, sinó pel fet que l'actual marc i els diversos règims no responen a les nostres necessitats i no som capaços de bastir alternatives que garanteixin la vigència de drets i principis bàsics per a les nostres societats.
No és l'estupidesa, estúpid!

Edicions locals