Temps al temps

Politicòleg

Si hi ha quelcom que, per sobre dels béns materials, és mesura del valor de les coses, per antonomàsia és el temps. El temps que es converteix en potencial per a realitzar allò que ens convingui i que, com a recurs en el mercat, es tradueix en producció lucrativa.
A partir d'aquí podem entendre alguns dels postulats de les propostes de la reforma horària, com la compactació d'horaris laborals i la flexibilització d'inici i finalització de la jornada. Però gratant a fons, em genera desconfiança el fet de regular les hores dels àpats o l'intent de sincronitzar l'activitat d'agents culturals i de lleure, ja que si hem de disposar de temps per a sentir-nos realitzats, un dels puntals seria poder triar quan podem efectuar les nostres activitats privades i quotidianes.
Realment a qui beneficia això? Només als treballadors assalariats amb família, en temps d'atur rampant i de mà d'obra que fuig a l'estranger, i de salaris escanyats i drets laborals hiperretallats. La resta no se'n beneficiarà gaire.
Senzillament, ho dic perquè fa pocs dies em van trucar d'un centre comercial comunicant-me que podia passar a recollir un paquet i que, si ho volia, ho podia fer també durant els festius dels dies 6 i 8 de desembre. La sorpresa de la telefonista quan li vaig dir que no pensava anar aquells dies per a justificar que treballessin en festiu es va traduir en un sincer agraïment.
Per què no comencem la casa pels fonaments i no per la teulada? Per què abans de tocar horaris d'àpats i de lleure no anem a qüestions més fonamentals com reduir jornades per a repartir la feina, posar límits a decisions empresarials abusives i garantir que les persones materialment, i no només des del punt de vista formal, tinguin mitjans efectius per a gaudir d'aquest temps que volem afegir al nostre temps?

Edicions locals