Cristiano Ronaldo

Politicòleg

En veure la notícia i les declaracions de l’alcalde de Mollet referents a l’arxivament de la causa relativa al local d’Al Huda per part de la Fiscalia, em pensava que aquest conflicte estava resolt i que, finalment, la comunitat musulmana podia pregar en un local de la ciutat en condicions dignes. Doncs no: he obert el diari i m’ha vingut l’eco del bram de Cristiano Ronaldo quan va rebre no sé quin trofeu, l’udol del nen que reclama reconeixement a crits.
Em sorprenen diverses qüestions. Primera, que es descarti la presència d’un delicte per una resolució de la Fiscalia i no pas per un pronunciament judicial. Segona, que es veti la possibilitat d’acudir a la Fiscalia o als tribunals si se sospita que hi ha indicis de criminalitat en uns fets, tot condemnant moralment qui es nega a ser emmordassat i tancar els ulls davant quelcom que pot encabir-se en un tipus penal. No fer-ho seria, precisament, incórrer en complicitat. I tercera: demana dimissions i renovació qui ha estat mà dreta de la Montserrat Tura i que, per tant, fa anys que ocupa càrrecs d’elevada responsabilitat a l’Ajuntament amb diverses relliscades acumulades. La darrera que recordo, haver actuat públicament de mala fe manifesta amb una institució cabdal de la ciutat com és el Casal Cultural.
Però allò que més em fastigueja del govern municipal de fa anys és la punyetera mania de barrejar simpaties i actuacions polítiques amb més o menys estima vers la ciutat. Ja n’hi ha prou d’aquesta retòrica merdosa. Ni Jordi Pujol era Catalunya quan va esclatar el cas de Banca Catalana, ni Josep Monràs és Mollet quan es fa arribar un cas de l’Ajuntament a la Fiscalia. Aquest reduccionisme excloent i aquestes identificacions maniqueistes tan molletanistes fan que sovint tingui ganes de pagar l’IBI uns quilòmetres més enllà.

Edicions locals