Aquest dissabte s'inicia la desena edició del Cicle de concerts del Divendres al Jardinet de Mollet. A aquestes alçades intento fer una retrospectiva amarada pel vertigen de molts fets i anècdotes que l'han acompanyat i, sobretot, perquè em sorprèn que una activitat d'aquest tipus organitzada pel Casal Cultural hagi aguantat tant de temps a Mollet del Vallès.
Per a mi, hi ha una dada interessant: aquest esdeveniment cultural va sorgir amb la col·laboració, entre altres entitats, de La Gallineta i de La Bombeta, dues associacions que tiraven endavant espais autogestionats amb una programació intensa. És evident que la trajectòria històrica i els recursos fundacionals del Casal Cultural no són comparables, i el fan una institució forta davant qualsevol circumstància, com per exemple, un Ajuntament obertament hostil. El cas de La Gallineta i La Bombeta, com anteriorment el de la Maketa, és paradigmàtic: han estat escombrats i només persisteixen en la motxilla nostàlgica de les experiències a tenir en compte, com un aprenentatge vital de moltes persones que encara malden per fer quelcom de profit per a la ciutat.
Els intents de crear un Ateneu autogestionat a Mollet són una bona oportunitat per a fer una reflexió col·lectiva de per què ha passat això. Potser serà que el funcionament de les entitats ha patit una hiperregulació excessiva (seguretat, fiscalitat, llicències, etc), o bé que en temps de crisi costa més articular estratègies de relleu generacional, o potser que a Mollet tenim una mentalitat vers el lleure i la cultura passiva basada en una suposada gratuïtat i en la preferència pel model de ciutat dormitori, o bé perquè tenim un teixit associatiu feble, amb pocs recursos propis i molt depenent de dinàmiques clientelars o caciquils condicionades per la voluntat partidista de l'Ajuntament.
A vore com tenim el panorama d'aquí a deu anys. Espero, de nou, que no sigui cendra.