El corró

Politicòleg

Just al bell mig del merder de la Querella de les Investidures -aposto que en un futur així es coneixerà irònicament el debat en el sí del republicanisme entre els partidaris d'una designació simbòlica del President Puigdemont i els d'una investidura al Parlament desobeint les autoritats monàrquiques- es dicta la interlocutòria per la qual es rebutja alliberar Joaquim Forn per tal de mantenir-lo com un pres polític. D'entre les darreres barrabassades que estan dinamitant les garanties del suposat estat de dret de l'Espanya borbònica, aquesta interlocutòria marca un punt d'inflexió que els republicanisme ha de tenir en compte: explicita que la simple ideologia del reu és condició suficient per a la mesura de presó preventiva davant una possible reiteració delictiva.

Enmig del soroll i el desconcert que brolla del xoc entre diverses estratègies soberanistes, la interlocutòria és clarificadora: ja no és suficient restaurar el règim autonòmic revertint els efectes de l'article 155. El pensament independentista és indiciari de delicte i serà degudament investigat i castigat. Si a això sumem els antecedents de la suspensió de l'autonomia resumits en la intervenció financera i les diverses sentències del TC que no tenen res a veure amb el famós 155, demanar "recuperar" les nostres institucions és demanar salvar els mobles davant un piròman que et refrega pels morros un llançaflames.

Certament, ens cal govern propi de nou, que pugui tornar a dirigir l'administració i a tenir la iniciativa normativa en el marc autonòmic. Però si paral·lelament no desobeïm desplegant la República Catalana, la República que representa aquella III República Espanyola que no ha pogut ser ni podrà ser mai, el Règim del 78 ho entendria com una renúncia que li donaria carta blanca per a passar-nos el corró.

Edicions locals