Hipermercat

Antropòloga

A l’entrada de Sant Fost i Martorelles s’està construint un nou hipermercat de la cadena alemanya Lidl. Fa dies que em vénen al cap algunes preguntes veient l’evolució de les obres. Algú s’ha plantejat que la decisió d’ubicar un hipermercat a l’entrada dels dos pobles modifica substancialment la imatge de Sant Fost i Martorelles? D’una entrada arbrada hem passat a una rotonda petita, sense cap arbre i on el que veus és el cub enorme i lleig del nou hipermercat. Ja era complexa aquesta entrada, plena d’edificis industrials, amb algunes cases abandonades i amb un creuament perillós, però ara la remodelació no millora en gaire el que teníem.
El fluxe de transport pesant i de cotxes en generals d’aquesta carretera és important, la rotonda que han fet és petita i no deixa passar els camions amb suficient espai; les cues seran quilomètriques quan la gent vulgui entrar a l’hipermercat, i per tant, entrar a Sant Fost i Martorelles serà un atzucac. Qui ha revisat el disseny d’aquesta obra que és pública, tot i ser un equipament privat? Perquè modificar la vialitat és una conseqüència pública que les administracions han de tenir controlada. Els nostres Ajuntaments, Consell comarcal, Diputació, Govern de la Generalitat han dit la seva, han aprovat un nyap com aquest?
A més està molt a prop del riu, just en espai de ribera. Ja és prou complexe la zona al voltant del riu Besòs per on passa una autopista, una carretera, una via de l’AVE, una via del tren, i zones industrials, tot aplegat en un espai que està superexplotat, com per que els equipaments es situïn on sigui que dictaminin els interessos dels grans grups econòmics. Calia un altre Lidl a 500 metres d’una zona comercial com la de Mollet? Als ciutadans de Sant Fost, Martorelles i Santa Maria de Martorelles no recordo pas que ens hagin preguntat per una acció com aquesta, i fa pocs dies que hem elegit els nostres representants. Crec que una modificació tan important del paisatge, dels equipaments, de la vialitat, s’han de fer amb seny i control de qualitat i mirant el benefici dels ciutadans i els pobles, no els de les grans multinacionals sense arrelament al territori que a la mínima deixen de vendre cogombres sense raó i ni es disculpen. De molt a prop, la Derbi s’ho mira amb tristesa, esperant que algú tingui a bé mantenir els llocs de treball d’una industria que va deixar de ser de casa i per això s’ha perdut.

Edicions locals