Indignació

Antropòloga

Ara fa un any que un milió de persones ens vam manifestar a Barcelona per defensar la nostra nació i el dret ha decidir d’aquesta nació en el que va ser el pròleg del que seria desprès una sèrie de manifestacions i propostes com les del el 15M i el 19J del que podem concloure un missatge clar: s’ha de canviar allò que no funciona. Els ciutadans han dit que volen parlar i no només una vegada cada quatre anys. Les eleccions que s’han produït recentment a la Generalitat de Catalunya i a les administracions locals han provocat importants canvis de color polític en els òrgans de govern. Però la nostra sensació és que aquella manifestació va servir de poc, va servir per queixar-nos però no per actuar en conseqüència. Com sembla que també esta passant amb les protestes que s’han anat succeint al llarg d’aquests mesos. Els polítics professionals no han sabut estar a l’alçada del que la gent demanava, sigui poder decidir sobre el nostre país, sigui per canviar les regles del joc econòmic.
En aquests moments la situació econòmica és molt difícil, i especialment pel que es refereix als serveis públics i a l’economia de les famílies. Catalunya està vivint un reajustament important de la despesa que intenta evitar el col·lapse però es fa difícil veure quin és el final del túnel. Estem els ciutadans en disposició de superar els entrebancs que ens posen els bancs i caixes? Catalunya està en disposició d’utilitzar els seus recursos per a millorar la situació? Aquestes preguntes semblen complicades de respondre hores d’ara perquè els ciutadans tenen la sensació de que, ara ja, la solució dels seus problemes passa per decidir de forma personal i manifestar-se en cada moment i situació. I aquesta és la indignació de molts. El contracte social que diu que amb els teus impostos rebràs uns serveis està en qüestió; alguns polítics professionals no donen exemple de l’austeritat que se’ls demana als ciutadans i les empreses. La gran economia financera decideix per nosaltres mentre l’autisme d’alguns polítics els facilita el camí. El millor sistema és el democràtic, un vot una persona, i ara, amb les tecnologies de la comunicació virtual és molt més fàcil. La societat reclama un canvi que no sigui en perjudici del més feble, sigui una persona o una empresa, i aquest és el repte. La indignació es propaga ràpidament per Internet i hauria de poder resoldre’s també de forma ràpida i, sobretot, amb el mateix esforç per part de tothom, entitats financeres, empreses, polítics i ciutadans.

Edicions locals