2012

Antropòloga

El calendari maia diu que en 2012 el món s'acaba, i sembla que els nostres polítics li donen la raó. Hem canviat de Govern a Catalunya fa un any i a Espanya fa encara no un mes i tot el que sentim són cants de desastre. En el primer món, aquell en el que ens semblava ser-hi per dret propi, ens estan dient que ens hem d'estrènyer el cinturó i que tot el que ens ha semblat raonable fins ara, ja no ho és, que hem estirat més el braç que la màniga...I jo em pregunto, només els assalariats o els qui no poden fer "malabarismes financers" han de pagar els plats trencats?
Els governs s'afanyen a ajudar els bancs perquè recuperin els seus grans beneficis i no caiguin, mentre els qui perden la casa no són ajudats per ningú, no em sembla just. I tampoc em sembla just que les lleis se les saltin aquells que són els garants de la llei, és a dir, els propis governs, fent amb la gent el que volen, pagant als petits empresaris quan volen sense respectar els terminis i fent que aquests paguin els impostos dins termini, sota amenaça de desnonament de l'empresa; conec molts amics que han hagut de tancar els seus negocis perquè estan escanayats per l'administració pública i els bancs que la protegeixen. O el no pagament de les nómines dels funcionaris que si falten a la seva feina són apercebuts i no tenen cap altra possibilitat de guanyar diners perquè la incompatibilitat atenalla les possibilitats de treballar, cosa que sí poden fer els empresaris o qui treballa al sector privat. 
Un país on els primers que no respecten les lleis són els governants no va bé; Madrid no paga a Catalunya, Catalunya no paga els catalans, nefasta eqüació. 
Amb quina autoritat moral poden exigir a la gent que paguin un euro per visita a la farmàcia quan els primers que no paguen a les farmàcies són ells? Poden dir que no tenen líquid per pagar, però és el mateix que els passa a la gent que cobrant un sou de misèria no tindrà per pagar, i en canvi no podran que dir que no paguen sota l'amenaça de no tenir cobertura sanitària. Un desastre.
Semblava que la caiguda del mur de Berlín havia acabat amb les ideologies, greu error per part d'innocents com nosaltres que pensàvem que els "dolents" havien perdut la batalla. Les ideologies són més importants que mai en el segle XXI  i ara surten en el seu gran esplendor aquells que, emparats en la crisi, guanyen diners a cabassos, regatejant a alguns medicaments, escoles o avortaments, que tot va junt. 
La gran majoria havia gosat pensar que podia portar una vida ajustadament còmoda i sentia que tenia drets inviolables, ara ens estan recordant que això mai ha sigut una norma escrita a foc. La fi del món de 2012 no és la de l'apocalipsi bíblic, és la fí de l'estat del benestar i el retorn a la lluita pels drets més bàsics. Imaginem un altre món deia John Lennon, doncs això, imaginem-lo i fem-lo, sabem que ha existit durant mig segle. Bon Any Nou.

Edicions locals