'Omertà'

Antropòloga

Omertà és una paraula de la llengua italiana, que s’ha fet coneguda arreu del món, i que significa el silenci que envolta les actuacions mafioses, tant de la gent comuna com dels propis mafiosos.
La mort de Rita Barberà, dimecres passat, m’ha fet pensar en aquesta paraula. El llistat de persones que han estat en contacte amb les denúncies de corrupció, mortes en circumstàncies accidentals, de malaltia o d’accidents específics, és molt llarg.
Aquesta estela de corrupció de la vida política i de l’administració pública, no és en va. La situació econòmica del país, i la necessitat d’administrar bé els recursos, siguin els que siguin que tinguem, no suporta un cas més de corrupció.
Però semblaria que tot el que arriba al jutjat, s’atura per circumstàncies no desitjades, fortuïtes. Ai las!
Fa de mal pensar tot plegat, especialment en un territori on fins fa quatre dies, la dictadura era la forma d’administració política. On la pròpia ciutadania no està precisament formada per actuar democràticament. Sobretot perquè en educació, no és que tinguem tots els recursos a disposició, més aviat al contrari.
Per tant, com ho fem? Saltem 400 anys de règims dictatorials amb només l’ajuda de Twitter? O farem alguna cosa més? Deixarem que les “famílies” de sempre silenciïn el robatori continuat amb una omertà més?
Aquesta setmana les morts ens arriben amb indicadors fluorescents de perill. Barberà morta, no retrà comptes de res; ni ella ni el seu partit. Una àvia mor a Reus per pobresa suma, i ni  Endesa ni els responsables polítics, patiran conseqüències similars a la de la persona que ha mort.. Què més necessitem per despertar i cridar per amagar el silenci? n

Edicions locals