El got de plàstic

Antropòloga

Beure aigua en un got de plàstic és normal a un hospital, de fet, se’n fan servir també per donar els medicaments. Diumenge passat una amiga era a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i en el moment del canvi de l’espai d’urgències fins a l’habitació, li diuen: “Emporti’s el got de plàstic que està fent servir, perquè no sabem si a dalt n’hi hauran”.
“Les hemos destrozado el sistema sanitario”. Ja, però, ningú ha començat a refer-lo? Com podem tirar per la borda el millor sistema sanitari del món, només perquè uns impresentables polítics deshonestos han robat fins a l’extenuació?
El problema rau també en que no només és un tema “de Madrit”, és un tema de gestió de la sanitat en clau democràtica. Allò que la fa diferent. Allò que l’Obamacare volia copiar, i veurem si se’n surt.
Hi ha una base potent que són les persones del sistema, les infermeres, metgesses, i tot el personal sanitari dels hospitals que conformen l’actiu més important.
Però calen diners, calen objectius equilibrats, calen gestions transparents que impedeixin els robatoris per pròtesis en mal estat, o per manca de diners pressupostats.
L’Hospital de la Vall d’Hebron ha batut el rècord de transplantaments en un dia, i posa encara el llistó més alt. Aquestes notícies encara esperonen més la necessitat que els professionals tinguin el que necessiten. Gots de plàstic inclosos. Sinó, perdrem la possibilitat de fer res nou, perquè les persones moriran en l’intent. Literalment.
La sanitat esdevé un dels pilars bàsics de l’organització social. Assegurar que tothom tingui atenció sanitària és un deure del que entenem per estat del benestar. Que caldria anomenar potser com a “estat de possibilitat de vida”. Sense tenir assegurat que qualsevol persona ha de rebre atenció mèdica, no tenim la seguretat que cap norma o llei s’acompleixi, perquè la vida humana està per davant de tota la resta. A voltes pot dependre d’un got de plàstic.

Edicions locals