El foc

Antropòloga

Han augmentat els incendis a les cases a Catalunya, des del 2014 ençà. Quasi un 14%. I alguns, molts, amb resultat de mort. Les dades esgarrifen. La major part dels incendis són a l’hivern, a pisos de Barcelona i àrea metropolitana. Especialment a cases de persones grans, aquestes són les que moren.

Els Bombers i els Ajuntaments han publicat les dades que han estat notícia a la major part dels diaris catalans. I em pregunto. Com pot ser que en un país del primer món, a una ciutat com Barcelona, convisquin els avenços més futuristes amb la pobresa més extrema? És una vergonya. Perquè tot plegat es deu a que tenim unes empreses energètiques i un govern estatal que protegeix el pillatge legal.

Les persones necessiten, abans de res, cobrir les necessitats bàsiques per viure, i protegir-se del fred, n’és una d’elles. Aquest és un dret que les administracions i les empreses han de respectar i promoure.
Podem aixecar el cap cada matí sense que se’ns caigui la cara de vergonya?
Estem deixant que allò important s’amagui darrera de la burda primacia interessada d’uns pocs contra de la gran majoria. Si no fem res, els propers drets conculcats seran altres, i ens arribaran a tots, molts més dels que en aquest moment gaudim d’escalfor a casa.

La necessitat de salvar les persones és l’evidència que alguna cosa no funciona. En un món tecnificat, la pèrdua de drets de les persones no es pot permetre. Sabem que els guanys de les elèctriques són desmesurats, que les portes giratòries funcionen, i sabem que hi ha gent que mor en el civilitzat segle XXI. No seria hora que algú amb capacitat i poder, es negui a pagar a aquestes empreses que permeten aquest pillatge?

Edicions locals