Omertà i Internet

Antropòloga

Es pot robar, dilapidar, prevaricar, milions i milions d’euros, a les més altes esferes polítiques de Madrid i Barcelona, sense que ningú se n’adoni?
A aquest silenci còmplice se l’anomena a Itàlia “Omertà”. El silenci còmplice que deixa fer a la màfia, allà on sigui, arreu del món.
Màfia, els grups organitzats de persones que es queden amb diners i llocs de poder, de forma totalment generalitzada, i amb la connivència d’empreses i administracions, però i especialment, dels mitjans de comunicació.
S’ha de saber que  polítics i empresaris, d’aquí i d’allà, porten anys i anys fent de les seves, mentre que, qui ha d’esbrinar el cantó fosc, xiula i mira cap a un altre cantó.
Ha hagut d’arribar Internet i la capacitat de publicar de forma barata i ràpida, perquè algunes coses es comencin a moure. És en el moment en que els diaris deixen de ser en paper i comencen a estar a pantalles; el moment en que les pantalles deixen de ser úniques per a ser múltiples, que ha estat possible obrir l’aixeta de la brutícia.
L’heroicitat d’alguns que, en temps de control estricte de la comunicació i el periodisme, van gosar dir alguna cosa, va ser remarcable, però inútil, perquè van quedar marginats donant a qui roba, la bandera blanca de la rendició.
El silenci s’ha trencat per una ma de “piulades”. Un tuit, en aquest moment, val més que un Telenotícies sencer.
La pregunta ara és: Serà possible acabar amb tota la degradació de la democràcia que estem veient  sortir de sota les catifes? O més aviat s’estan redefinint els procediments del poder omnívor dels diners?
En la construcció d’un segle XXI que sembla desbocat, hem de tenir la consciència de que refer un sistema podrit no serà fàcil. No en tenim prou amb Internet, però Internet és la clau. Internet i tot el que se’n deriva: intel.ligència artificial, la internet profunda, el big data.
No us heu preguntat mai perquè totes les històries dels robots són apocalíptiques? Jo sí, i només les entenc com la resistència dels humans a canviar al desconegut. Allò de val més dolent conegut que bo per conèixer. El segle XXI ens està dient, a crits, que això és un error. Hem de tenir consciència de canvi profund, total, de deixar en mans, o millor dit, en els bits, de la intel·ligència artificial moltes de les accions que els humans fem ara.  Serà la única manera, al meu entendre, en que podrem netejar el bassal de podridura en que naveguem ara com ara.

Edicions locals