Cinturó violeta

Antropòloga

Políticament s’ha conegut sempre a l’àrea metropolitana de Barcelona com “el cinturó vermell” de la ciutat, perquè des de les primeres eleccions de l’any 1977, la majoria de les alcaldies i dels resultats a eleccions generals i catalanes, de les ciutats que envolten Barcelona, han estat en mans de l’esquerra, d’aquí la metàfora “cinturó vermell”.
Però heus aquí que després de les darreres eleccions municipals crec que hem de canviar el color de la metàfora, proposo dir “el cinturó violeta”.
La majoria de les alcaldíes de les ciutats dels voltants de Barcelona estan ocupades per dones, de diversos partits polítics, tots ells segueixen sent de l’esquerra, però el fet de que les dones estiguin protagonitzant aquesta etapa municipal, es mereix un canvi de color a la metàfora.
La feina que estan fent les alcaldesses de l’Hospitalet Núria Marín @nuriamarinlh (PSC), de Santa Coloma Núria Parlón @nuriaparlon (PSC), i especialment, de Badalona, Ma Dolors Sabater @mariadolorsa (Guanyem Badalona en Comú),  és feixuga i complexa, i se n’estan sortint prou bé.
Aquestes tres ciutats apleguen, elles soles, quasi 600.000 habitants, prop del 9% de la població total de Catalunya, i lluiten amb Barcelona per ser i existir de ben aprop.
La complexitat del perfil de procedència dels seus habitants és màxima, podem dir que tenen representació de totes les onades migratòries, de l’emigració més antiga a la més nova, inclosos els emigrats de la mateixa Catalunya interior, més els seus habitants originaris. De la primera onada migratoria, andalusos, extremenys, gallecs, murcians; de les segones i terceres onades: americans del sud, asiàtics, i africans. Un melting pot que posa a la gestió municipal en un repte constant.
És especialment significatiu l’experiment polític de Badalona des que Guanyem Badalona en comú, és el partit que té la responsabilitat de governar la ciutat. L’alcaldessa Maria Dolors Sabater, amb una llarga experiència en el món educatiu, i nadiua de Badalona, ha substituït amb encert i respetabilitat un García Albiol (PP) desbocat que va arribar a dir que “netejaria Badalona”, no sabem de què...o potser sí, que és pitjor. El canvi va ser dràstic i a millor, significativament. la convivència i la neteja de les "quitances" amicals de l'etapa antiga s'han acabat.
L’experiment de Badalona és un dels més interessants de l’anomenada “nova política”, es conjuguen l’esquerra i les cultures polítiques de tots els colors, amb un equip que conté totes les sensibilitats polítiques i socials, i se’n surt. El cinturó violeta està trucant fort a la porta de la política catalana del segle XXI.

Edicions locals