Black Friday

Antropòloga

S'ha posat de moda passar els caps de setmana comprant. O les tardes de divendres. O tot el temps que vulguis. La compra és ja un fet ineludible de la societat contemporània. En l’orígen comprar era bescanviar objectes per a la supervivència. Després, inventada la moneda, comprar era més fàcil i permetia redistribuir les matèries. El comerç era secundari en les societats agricultores i industrials.
Arriba però el segle XX i el comerç es converteix en una indústria per se, primària. Una indústria que viu per retroalimentar-se.

El primer indici van ser les agències de publicitat nascudes als anys 60 del passat segle. Unes empreses que vivien de la venda de la venda, és a dir, de fer que l’experiència de comprar fos més gratificant, no només pel fet de solucionar una necessitat personal o familiar, sinó, i sobretot, per satisfer la pròpia persona, independentment de si compra menjar o sabates.
En aquesta carrera frenètica pel consum ens hem trobat immersos, justificant el comprar per comprar, sense que allò que comprem sigui necessari.

És per això que arribem a la màxima expressió de la compra amb el que s’anomena black friday, un dia a l’any inventat pels comerços americans on es rebaixen els productes de forma significativa amb l’objectiu de que comprem el que ens cal i el que no ens cal. La gran festa de la compra, on comprar es torna en l’únic objectiu real.

Comprem allò que necessitem o comprem perquè necessitem comprar? Ens hem fet a la idea que adquirint productes som més feliços. Sense la darrera actualització del mòbil, sense la samarreta de moda, sense la cervesa de l’anunci, no som. Directament ens identifiquem amb les coses per ser persones.

Potser ens emociona passar la targeta de crèdit pel datàfon però no sabem fins a quin punt ens cal aquest intercanvi per ser feliços.

Recordem que a l’inici bescamviàvem productes per productes, ara bescamviem el nostre temps i els nostres diners per un moment de felicitat.

Edicions locals