Discursos

Tardor calenta n’hi diuen del que d’ara en endavant passarà al país? Falses promeses, interessos partidistes i les baralles internes per mantenir quatre anys més sou i cadira.
Alguns polítics ni comuniquen ni tan sols es molesten en tenir una cara amable. Cal promocionar la l’educació, us heu preguntat mai si tots tenen formació adequada per exercir el càrrec? De mal educats ja en coneixem, alguns ben propers. Formació no és assistir als seminaris d’un partit, la formació és universal. Tampoc semblen massa universals els criteris de formació en fascicles que apliquen els qui han de decidir sobre això. Poder fer el que et roti no et converteix en representant digne d’un poble. Hi ha crisi, sí; i molta barra per part dels polítics.
La pregunta és: hi haurà el seny suficient per no fer promeses impossibles en els temps que corren? Els programes electorals seran alguna cosa més que criticar als contraris? Segur que no. I els que hi perdrem serem, com sempre, els ciutadans, malauradament massa acostumats a que els qui manen facin i desfacin com vulguin.
Ara el discurs ha d’estar en el nivell econòmic. Per què hi ha ajuntaments tan endeutats? Per què els governs es formen per interessos obscurs? Per què la riquesa marxa de Catalunya i ningú ens ho explica? Per què l’espanyolisme de socialistes i populars els ha portat a manar junts segons on i en canvi se segueixen dient de tot i més en ter-ritori del nacionalisme espanyol?
Cal un discurs possibilista. Podem viure millor. L’economia està fotuda, sí, però cal munyir altres vaques a més de la catalana. Podem viure sols. En la negociació sempre hi sortim perdent. Que ens han donat fins ara? Bones paraules i rebuig; amb això no s’omple ni la panxa ni la llibreta d’estalvis.

Edicions locals