Negoci o estafa

Que els partits polítics cobrin per cada vot i representant escollit és indignant, sobretot quan s’està retallant despesa per tot arreu sense justificar amb números comptables. Els diners que corresponen als vots en blanc i l’abstenció qui se’ls quedarà? Els polítics actuals no tenen la força moral suficient per argumentar que hem d’anar a votar, ni que si no ho fem som uns irresponsables i, per tant, no ens podem queixar. Sempre hi ha els mateixos ninots i ens han portat a aquesta mena d’atzucac amb la seva mala gestió. Pas, deixeu pas als qui pugen, als qui no combreguen amb vosaltres, canvieu la llei electoral i deixeu les llistes obertes que n’estem tips de les vostres maquiavèl·liques gestions. Com és que es dubta de la legalitat d’alguns i en canvi hi havia imputats judicialment a algunes llistes? La democràcia europea, en general, camina cap a la foscor i això permet l’eclosió de fenòmens neofeixistes que fan por. Donem gràcies als mals governs clientelistes. Els partits juguen a acusar-se els uns als altres, però lluiten per estar a dalt i poder mantenir-se del diner públic. Si comencen a predicar que el sou ha d’estar supeditat a la productivitat, alguns no es mereixen ni l’aire que respiren. L’insult i la desqualificació és norma en la vida política del país, potser ja n’hi ha prou. Els indignats han començat a sortir al carrer, cal que la indignació arribi a les institucions, cal forçar el canvi del sistema democràtic actual. Ja pesa més el vot en blanc i l’abstenció que l’integrisme partidista. I si els ciutadans els retallem el que paguem d’impostos? Al cap i a la fi els diners que maneguen són nostres. No em nego a pagar impostos, em nego a que  els diners els administrin per negocis bruts o estafes amb demagògia.

Edicions locals