Xafogor

El debat sobre els sous dels nostres manaires és simplement denigrant. Com es pot arribar a aquest nivell de mesquinesa i brutícia social i seguir asseguts a la cadira que els fa representants de la ciutat. Ridículs tant el pamflet justificatiu com el passeig triomfal.
Que cobrin està bé, però el que cobraven a les respectives feines abans d’entrar a l’Ajuntament, o es va a la política per la pela i no per vocació de servei? Vetllar pel govern i el progrés es cobra molt car! Són pebrots augmentar-se el sou i reduir-lo als qui els fan funcionar l’administració.
Avui dia els polítics són l’entrebanc pel progrés i l’evolució de les idees, són castradors de les propostes que no surtin dels seus endogàmics partits. Comencen a semblar, mireu si no els pactes que fan entre ells, una colla d’arreplegats i il·luminats que pretenen assenyalar-nos el recte camí social i econòmic, amb un bon sou com a mínim durant quatre anys, i tot i així la caguen sovint, no tenen idees pròpies, les manlleven d’altri. Ja hi ha massa justificacions incomprensibles, ja no solament pels indignats, sinó pels que dia rere dia esperen una feina, moltes vegades amb un sou de misèria, per mantenir la família i cobrir les necessitats bàsiques. Ens acolloneixen amb els mercats, el deute, els rescats, els dèficits; són presoners del capital, de la banca, de l’especulació... i potser ja n’hi ha prou, ens han enganyat, ens han ensarronat i ara no saben com sortir-se’n i no volen deixar de viure com califes medievals en el seu regne de taifes de fireta. Aquesta xafogor estiuenca fa pudor de resclosit per massa mal govern caspós. Aquesta xafogor pròpia de boscos tropicals em recorda que ens han dut, sense permís, a la llei de la jungla. Fotre al poble és l’objectiu? O potser també enfonsar-nos en la misèria?

Edicions locals