Prou

Algú dirà prou en algun moment? No podem tardar massa, el temps s’acaba i ja anem tard. Tanta agressió, tanta manipulació, tanta incompetència entre una classe política que ni té classe ni actua pensant en la ciutadania. No vull ser d’un país de garrotada i calla. Hi ha massa administracions a decidir sobre els mateixos ciutadans, comencem a eliminar, estalviarem diners. Eliminen el senat, les diputacions, els consells comarcals, els consorcis per col·locar mòmies, les societats municipals privatitzades, els estaments supramunicipals per endollar carnets fidels,... no serveixen per a res. Substituïm inútils que ens han posat al límit del col·lapse econòmic. Sospitem d’un canvi constitucional sense consultar al poble, cal canviar moltes més coses, tenim el dret a decidir, no som esclaus ni  vassalls. La darrera garrotada la de la llengua, potser ja n’hi ha prou d’agredir-nos només perquè som catalans. La porta és oberta, adéu!.  No compararé, però com és que un munt de serveis arreu tenen preus diferents segons a quin indret d’Espanya es donen? Quantes espanyes hi ha? Indignem-nos més si cal, però pensem que els sistemes es canvien des de dins i cal entrar a les institucions per capgirar-les i netejar-les. El nord d’Àfrica ha assajat una manera de fer-ho, no cal arribar-hi, però ja heu vist el tipus d’ordres que els donen als policies d’aquí, em recorden molt els meus temps d’estudiant i de repressió franquista. Els partits majoritaris no es diferencien en res en la seva visió de Catalunya i en la seves subtils formes de repressió del meu país, la seva cultura i els seus fets diferencials; arraconem-los, fotem-los fora, cal un renaixement de la defensa aferrissada del poc que hem recuperat d’uns anys ençà. Prou!, algú vol començar a dir noms i a dir les coses pel seu nom? Hi ha massa silencis al carrer i massa ignorants per desídia al poder. Prou!

Edicions locals