L'euro

Que es controlaria, que no s’encaririen les coses. I ningú ho va controlar i les coses es van encarir i tothom ha acabat especulant. Ara precampanya, propostes increïbles i desori de maldecaps per al ciutadans, que sempre acaben pagant, amb retallades de serveis o amb augment d’impostos. Ningú té ganes  d’acabar amb tants i tants vividors a sou de qui sigui? anem a un altre crack d’on tardarem anys a sortir-ne. Estem en mans de ningú! Si a cada polític amb responsabilitats de govern li fessin pagar les cagades que han comportat dispendi econòmic innecessari, si de la seva butxaca sortís el sou dels assessors que necessita per incompetent, si cada error econòmic el paguessin amb el seu patrimoni, segur que no estaríem tan cardats i que s’hi mirarien més a l’hora de gastar diners públics, que no són seus, que són de tots. Un gest que honoraria als nostres nefastos polítics seria que renunciessin al seu sou durant un temps per salvar als ciutadans de la humiliació a la que ens sotmeten dia a dia. Quan al país hi ha gana, no es pot viatjar en cotxe oficial; quan els serveis fallen no es poden tenir assessors d’incapaços; si cal retallar que ho facin de les infraestructures inútils com ara aeroports innecessaris i trens i autopistes radials que no duen enlloc. Els nostres polítics s’estan enfrontant al poble i això no pot acabar bé. La Unió Europea (abans comunitat econòmica, o sigui associació per fer diners) és un intent fallit de crear un nou imperi, el feudalisme del segle XXI es diu l’Europa de l’euro. El ciutadà sempre paga, i sempre perd; els polítics d’avui són una contínua provocació. No  m’interessa res que no sigui el manteniment de la feina, els sous i els serveis bàsics de salut i educació. Si tots complim amb els nostres deures contributius, qui s’ha menjat els nostres diners? Que ens tornin els euros que des de fa molts anys ens estant robant des de Madrid o des d’Europa. Fora els mals governs!

Edicions locals