Parem la bogeria

La democràcia real només dura onze hores del dia en que votem, de les nou del matí a les vuit del vespre. La resta és l’engany, el miratge i l’acumulació de mentides i interessos, adreçats a manipular l’opinió pública, fer contents als poderosos i els llepaculs, i passar tot el possible de la realitat necessària d’administrar el bé públic. Els polítics obliden sovint que estan al servei dels ciutadans i no a l’inrevés.
Afarta i cansa que ningú digui el que farà si governa; i si ho diu, troba excuses per no fer-ho com cal. S’ha de canviar el sistema electoral, la representativitat de tots els ciutadans no hi és assegurada. No hem de finançar amb diners públics els partits polítics, que es mantinguin ells, van de classe social i només escoltant-ne uns quants se’ls nota que no tenen ni educació ni classe.
Des de quan la incultura i el “tenir estudis de...” es paga tan car en el mercat laboral, clar que tenim “ninis”, o volen sortir en un programa escombraries de la TV o volen asseure’s en una cadira amb poder de decisió; amb els exemples que corren no n’hi ha per menys. M’esgarrifa llegir als diaris la suma de diners que s’enduen els nostres manaires, i que suposats corruptes corrin pel carrer o per llistes electorals. Em fa fàstic pensar que en el país de tant se me’n refot, es criminalitzi tothom que no pensa com el poder de torn i es vagin fent bajanades una rere l’altra per justificar allò injustificable. L’any que ens entra serà dur. Comencem a pensar com parar la bogeria, no vull ser de l’imperi europeu, ni vull un Decret de Nova Planta al segle XXI, ni vull mantenir fantasmes de qualsevol rang a cap preu. La justícia és cega, doncs fora la vena que duu als ulls. Encetem la desobediència civil, segur que algú sap com fer-ho. Els que escalfen cadira ja fa temps que no vetllen pels nostres interessos. Educació, sanitat, benestar i drets socials, no es poden perdre en nom de res ni per cap excusa de mal pagador. I si li fem el salt a Espanya?

Edicions locals