Jubilació

Després de cinquanta anys com a rector de Sant Fost i gairebé seixanta com a capellà, Mn. Daniel Monserdà es jubilarà el proper octubre amb 83 anys d’edat, tot deixant una forta empremta entre els santsfostencs. Serà recordat, entre altres coses, pel seu esperit emprenedor que es va plasmar en el Pessebre Vivent, la Cavalcada de Reis o el Casal Parroquial. També ha destacat pel seu amor a les tradicions de la religiositat popular, que ha mantingut vives mentre en altres llocs feia anys que havien desaparegut. Aquest mossèn, fill de Mollet, passarà a viure a la residència de les Corts, on podrà gaudir d’un descans merescut envoltat d’amics capellans jubilats. Cal anotar que l’edat de jubilació dels sacerdots catòlics són els 75 anys, però molts, com és el cas de Mn. Daniel, romanen actius fins als 80 o més enllà.
És probable que, per primer cop en mil anys, la parròquia de Sant Fost no tingui capellà propi i hagin de venir de Mollet a atendre els feligresos. Es tracta d'una situació que comença a ser freqüent a casa nostra. El context social i cultural dels països tradicionalment catòlics està canviant. Per a alguns és un signe de decadència. Per a uns altres, una oportunitat per a assolir una major autenticitat. De fet, no és una situació que sobti l'Església. L'actual papa, l'any 1970, en els seus anys de professor, va dir: “[L'Església] es farà petita, haurà de començar completament de nou. No podrà ja omplir molts dels edificis construïts en la conjuntura més propícia. […] S'haurà de presentar a si mateixa, de manera molt més accentuada que fins ara, com a comunitat voluntària, a la qual només s'hi arriba per una decisió lliure.” Què passarà? El temps té la paraula.

Edicions locals