Joves herois

La tràgica mort del jove futbolista Miki Roqué ha sotragat l’opinió pública, que malgrat estar acostumada al degoteig continu de notícies luctuoses, mai no acaba d’acostumar-se a fets d’aquesta naturalesa. És un impacte similar, tot i que no tan mediàtic, al que van causar les desaparicions sobtades de Dani Jarque del RCD Espanyol i Antonio Puerta, del Sevilla FC, ara fa uns anys. Totes les morts són lamentables, però les d’esportistes famosos en plena joventut adquireixen uns aires d’èpica que fan que aquests jugadors entrin, gairebé, en la categoria de mites. És un mecanisme que es repeteix des de temps immemorials. D’exemples en tenim un munt i en tots els àmbits socials i culturals: l’heroi grec Aquil·les, caigut durant la Guerra de Troia; el poeta castellà Garcilaso de la Vega, mort quan assaltava una fortalesa a França; el brigadista internacional Hans Beimler, abatut al front de Madrid al principi de la Guerra Civil; estrelles cinematogràfiques com el nord-americà James Dean o bé musicals de casa nostra com Nino Bravo, Cecilia, Antonio Flores o més recentment el cantant de Sau, Carles Sabater. Tots eren joves i tots destacaven notablement en allò que feien. La societat, la d’ara i la de segles enrere, sempre està necessitada d’herois que encarnin i conservin aquells valors que tots anhelem i solen anar units a la joventut, especialment l’amor a la vida i a tot allò que la fa bella. Això ho va plasmar magistralment Joan Maragall al poema titulat En la mort d’un jove que començava dient: Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim… Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita. Somreies a la força dels teus muscles i glaties per guerres i corones, i tot de cop t'has esllanguit per ter-ra amb els ulls admirats…

Edicions locals