Per una Catalunya més justa, més solidària i amb més oportunitats per a tothom

Fa quaranta anys que es va poder celebrar la primera Diada de l’Onze de Setembre després de la Guerra Civil. Una manifestació on milers de persones van sortir al carrer demanant llibertat, amnistia, igualtat, democràcia... Tothom plegat per celebrar i reivindicar, sense importar les ideologies, ni els interessos partidistes. Una Diada on tots els presents sabien que, per sobre de tot, hi ha els drets i el benestar de les persones.
Novament la celebració de la Diada a Mollet es planteja com a unitària, una Diada que ens agermana sota la senyera i uns anhels compartits de seguir lluitant pels drets socials aconseguits, per la igualtat, la justícia i la llibertat. Malauradament crec que no serà tan unitària com hauria de ser, perquè alguns s’han entossudit a marcar fronteres o murs de divisió entre els catalans i les catalanes, en el sentit que solament es pot estar en un costat o en l’altre, que tampoc és possible quedar-se al mig i que tot se centra entre independència o no. Fa uns anys que alguns han oblidat que Catalunya és un país de tots i per a tothom, amb una senya d’identitat que ens ha de fer sentir molt orgullosos: sempre hem estat una societat democràtica, respectuosa amb els altres, cívica, acollidora i indiscutiblement inclusiva.
Ara, més que mai, aquesta celebració ha de servir per cohesionar-nos com a poble, per sentir-nos part d’un mateix col·lectiu que defensa un futur de progrés, un progrés solidari, responsable. El nostre país no pot continuar parat esperant a veure què passa, no podem continuar perdent-nos en la discussió simplista dels símbols i les banderes, cal posar fil a l’agulla per solucionar la desigualtat que hi ha a la nostra societat, per reactivar l’economia, per frenar la fugida d’empreses i esmerçar tots els esforços possibles a la creació de llocs de treball. Per garantir que les nostres escoles tenen els recursos suficients, per garantir una educació de qualitat, per destinar recursos a qui més ho necessita: a famílies en risc d’exclusió, a les dones maltractades, a la nostra gent gran, als nostres infants... És hora de tornar a parlar del que realment importa, els catalans i les catalanes i els seus problemes reals, com es fa a Mollet.
Jo, com a alcalde, reivindico una Diada social i diversa, de respecte i de treballar des de la discrepància per una Catalunya més justa, més solidària, amb més oportunitats per a tothom. Us convido, com cada any, a l’acte unitari de la Diada. Convido tots els molletans i totes les molletanes a participar en aquest acte de commemoració i homenatge a la nostra història i a la nostra gent, amb el qual demostrem que som un poble exemple de convivència i d’integració, i que això és el que ens fa créixer i progressar. I també us convido a venir per reivindicar aquesta Catalunya justa, de progrés, per a tothom. Visca Mollet! Visca Catalunya! 

Edicions locals