Derbi víctima de l’incomplidor Piaggio

L’empresa Cacaolat està salvada, però ara cal salvar la Derbi... Derbi patiria una deslocalització com la que s’ha plantejat en una Catalunya independent? Què garanteix que la sangonera d’empreses catalanes que es malvenen a empreses estrangeres o grups multinacionals s’acabi? La legislació al voltant de les deslocalitzacions és clarament lesiva per als treballadors catalans. I favorable als plans de les transnacionals com Piaggio. I fer-ho a una empresa italiana de no gaire bon historial és una invitació a la deslocalització i al paper mullat dels “pactes”.
Reunit la passada setmana amb el Comitè d’Empresa de Derbi, el seu coordinador provisional, Diego Moriña, va informar que la multinacional Piaggio, li havia assegurat que el gener començaria a traslladar la producció de motos a Itàlia, sense haver trobat cap mena d’alternativa industrial per garantir l’activitat i els llocs de treball. De fet les marques del grup Apirilia i Gilera ja han quedat sostretes a la fabricació catalana que es feia a Derbi. Quin futur li pot esperar a una empresa sense pla de producció?
Els de la Generalitat estan portant unes converses opaques, de les què no transcendeix gran cosa, però que vistos els precedents, no auguren res de bo. El 8 de Novembre, segons El Mundo, el conseller Mena negava que Piaggio estigués en plena operació de deslocalització, quan aquesta ja la veia tothom "Este anuncio no responde a la realidad. Es cierto que la empresa ha hecho unos planteamientos y alguien ha interpretado, a lo mejor, no fidedignamente, esta cuestión". Sabent el que sabem, no és això fer la política de l’estruç i viure fora de la realitat? Tothom sap que el grup italià va anunciar el passat mes de març la seva intenció de traslladar la producció catalana a Itàlia i que va presentar un ERE d’extinció per a tota la plantilla de Martorelles, tot i que després la retirés. Tothom sap que només hi ha garantida una continuïtat fins el mes de juny de 2012, data en què tot apunta que es tancarà.
La Generalitat, davant de l’incompliment del Pacte de 2009, hauria d’haver aplicat sancions pel trencament d’acords bàsics per a la supervivència de l’empresa i per al futur de quasi dos-cents treballadors. Piaggio, podria estar esperant el 2012 per tenir condicions més "favorables" per acomiadar i no haver de pagar a penes indemnitzacions.
Si Catalunya fos independent, a empreses com Derbi, Cacaolat i tantes altres, se les podria ajudar. No deixarien d’existir i no s’haurien de malvendre a tercers amb ànims poc dissimulats de deslocalitzar. Els llocs de treball estarien assegurats i no hauríem de ballar al so d’un govern espanyol que no defensa les nostres empreses, el nostre teixit industrial, ni tampoc ens “concedeix” les infraestructures i la inversió que les faria sostenibles i pròsperes.

Edicions locals