Carta a la noia magribina Kenza Zahir de Martorelles. Des del cim del Galceran.

 Benvolguda amiga,
 
Sabem que si invertissis en Qatar Fundation o en Qatar Airlines tindries totes les portes obertes, jo t’obro les meves perquè sé que vols invertir en cultura, i sé que les cultures no s’enfronten, es complementen.
 
Lloable és que vulguis ensenyar l’àrab i la teva cultura, com normal és que trobis dificultats a l’hora de materialitzar el teu desig. Dificultats amb raó i sense, que cal anar superant sense defallir. Te’ns molt de guanyat, tu i la teva gent més propera heu fet un gran esforç per conèixer i estimar Catalunya. M’omple d’orgull que vulguis participar en el taller de llengua catalana per adults que organitza la biblioteca de Martorelles.
 
Quan el regidor de cultura de l’ajuntament de Martorelles em va parlar del teu cas i vàrem concertar una entrevista amb tu, va quedar clar que calia cercar una via per fer realitat l’intercanvi cultural catalanomagrebí. D’entrada sàpigues que el director de la biblioteca municipal posa a la teva disposició un espai per ensenyar l’àrab.
 
En seguirem parlant Kenza. Salam malecom.


 Des del cim del Galceran

Des del cim del Galceran
–Sant Miquel i Castell Ruf
a toc d’ocell i campana–
veig la pàtria que m’albira:
petita i perfumada.

Des del fons del comellar,
allà on raja l’aigua clara,
reclamo la independència
i mato la nit més llarga.

I si no puc fer-hi més,
esparraco ala i vent
fugint de la tramuntana:
m’enfilo a la Serralada,
pujo a coll de l’anxaneta,
ballo al so de cobla ufana,
salto el foc de Sant Joan
i canto caramellades.

Joan Sanjuan i Esquirol



Edicions locals