El Centre d’Estudis Molletans

 El passat 22 de gener, diada de Sant Vicenç, es va presentar el volum 27 de la revista Notes que edita el Centre d’Estudis Molletans (CEM). N’estava delerós,  perquè s’hi publicava un treball meu sobre una finca emblemàtica de la Serralada Litoral: Can Girona. Un espai transitat de curses nocturnes,  molt concorregut i considerat per la gent del Baix Vallès.
 
Reconec la meva prevenció inicial a un centre d’estudis presidit per un alcalde. Però també he après que els apriorismes cal situar-los en funció dels resultats. I aquesta amalgama heterodoxa  d’església parroquial, poder polític local i societat civil que és el CEM està funcionant –ves per on– en règim d’excel·lència, com ho demostra la recent publicació del llibre número 12 de la col·lecció Vicenç Plantada: La vida rural a Gallecs. Un altre exemple: la sensibilitat davant la troballa del menhir de Les Pruneres contrasta amb la dels qui tapen vil·les romanes al pas de l’AVE. I un altre: el nomenament d’Oriol Fort com a nou director del CEM és garantia de perseverar en aquesta línia de qualitat i objectivitat. I encara més: el CEM ha sabut obrir el ventall a pobles i gent del seu entorn, entre els quals, com a martorellenc, m’hi compto.   

Edicions locals